La primavera divulgativa

El I Congrés CTEM valencià enceta iniciatives per a difondre la ciència

02-ctemok

Imatge de José Azkárraga

Centenars de professionals de l’ensenyança compartiren experiències i buscaren alternatives innovadores per a millorar la formació científica al I Congrés CTEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) de la Comunitat Valenciana. L’objectiu: anar «cap a l’alfabetització científica, matemàtica i tecnològica en el segle XXI», tant a les aules de secundària, com fora d’aquestes. L’IES Benlliure de València va obrir les portes durant els dies 13, 14 i 15 de maig per convertir-se durant tot un cap de setmana en un formiguer cientificodivulgatiu.

L’activitat, emmarcada dins de la Primavera Educativa i organitzada per la Conselleria d’Educació, va tractar de ser un pont entre ciència i societat. Per què els joves no escullen la ciència per als estudis superiors? Per què el sistema educatiu té mancances per fer arribar els coneixements científics? Per què la cultura científica està tan poc estesa? Són algunes de les qüestions que divulgadors, investigadors i professors van haver de debatre per resoldre els principals obstacles a què s’enfronten ciència i societat si no es complementen i retroalimenten.

Professionals de tot el territori valencià van estar presents a l’acte. Les taules rodones van ser un vesper d’idees per cercar una educació més rica i una ciutadania més culta. Entre les principals conclusions, la formació del professorat. Precisament un acte com el CTEM, a més de posar de manifest la intenció de portar la divulgació a capes més amples de la societat, posava en marxa aquest objectiu. Es va parlar molt de compartir experiències i estratègies. Les activitats d’aquest tipus són importants perquè, mitjançant aquests projectes, els docents es proveeixen de la metodologia més encertada per ensenyar la ciència.

José Azkárraga, membre de l’equip organitzador del congrés i professor en el departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de la Universitat de València, ja explicava en una entrevista a Mètode la importància que la població tinga uns coneixements científics bàsics. Bastir un pont entre ciència i societat és una tasca complexa. El CTEM ha sigut el primer escaló d’una llarga filera.

En aquesta línia va anar la conferència de Martí Domínguez, escriptor, biòleg, professor a la Universitat de València i director de la revista Mètode. Un «lletraferit», però també un «ciènciaferit». La prova que la cultura no està renyida vinga de l’àmbit que vinga. La ciència és un mètode per analitzar la realitat, però la resta d’especialitats participen també dins d’aquesta realitat diversa. Per tant, a la revista dirigida per Domínguez hi troben també lloc artistes, filòsofs, i professionals de molt distints àmbits.

01-ctemokImatge de José Azkárraga

No hi ha, no obstant això, societat i cultura científiques si no tenim persones que es dediquen a la ciència. Una de les majors preocupacions del professorat és la manca de joves que es sumen a l’aventura científica per dedicar-se’n professionalment. Els estudis científics ja no garanteixen el treball i, com a conseqüència, hi ha un nombre menor de gent que escull fer carrera científica. Al CTEM es van debatre els punts de conflicte: l’escassa tasca de divulgació de la ciència, que hauria de ser accessible i comprensible per una gran part de la societat, i el fet que cultura i ciència siguen conceptes deslligats –s’entén allò científic com a camp d’estudi, però no com a bagatge cultural personal–.

«Ningú m’ha preguntat si aquesta professió paga la pena perquè em fa feliç… Cal explicar-los que és així», va dir José Pío Beltrán, professor d’investigació del CSIC a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), centre mixt del CSIC i la Universitat Politècnica de València (UPV). «És una carrera que et dóna l’oportunitat d’estar en el procés de creació del coneixement», va continuar. Amb la finalitat d’estendre aquesta estima per la ciència, l’investigador va exposar diversos projectes que anaven des d’activitats culturals per a gent adulta, fins a jocs escolars per aprendre amb diversió en la Secundària. Per exemple, a la plaça de la Mare de Déu es crearà un nou centre d’estudis biològics, que serà un espai permanent de divulgació de la ciència, obert a tota la ciutadania.

Els assistents van parlar de com superar els obstacles i encetar els reptes divulgatius. L’aplicació correcta de la ciència a la nostra vida diària ve de la mà de l’extensió a àmbits culturals de la pròpia ciència, i d’una bona educació científica. El primer pas per bastir el pont entre ciència i societat ja s’ha donat. Això ha sigut el I CTEM de la Comunitat Valenciana.

Marta Navarro. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2016.

© Mètode 2016

Graduada en Periodisme per la Universitat de València.