Premis Nobel 2016
La matèria exòtica, el reciclatge cel·lular i les màquines en miniatura, els grans protagonistes d’aquesta edició
Alex Hogan / Stat
L’última edició dels Premis Nobel va arrancar el dilluns amb el guardó en la categoria de Fisiologia o Medicina per a l’investigador japonès Yoshinori Ohsumi (Fukuoka, 1945) . El seu descobriment en nous mecanismes en el sistema de reciclatge d’organismes, més conegut com autofàgia, ha suposat un avanç molt important en la detecció de malalties. Ohsumi va advertir que les cèl·lules humanes utilitzaven un sistema semblant al realitzat pels rents, revolucionant la comprensió sobre com la cèl·lula recicla el seu contingut, que es tenia fins ara, segons va explicar l’Acadèmia Sueca. Aquest fet ha permès a la comunitat científica observar mutacions en els gens de l’autofàgia originaris de malalties.
El Premi Nobel de Física s’ha concedit a David J. Thouless, F. Duncan Haldane M. i J. Michael Kosterlitz, per desvelar els «secrets exòtics de la matèria». Els tres científics britànics han destacat per «els descobriments teòrics de les transicions de fase topològica i fases topològiques de la matèria». Les transicions de fase fan referència al canvi de fase de la matèria, com quan l’aigua s’evapora i es converteix en vapor d’aigua. Aquestes teories obren un nou camí en la comprensió del funcionament d’alguns tipus d’imants i de fluids superconductors i superfluids. També ajuden a comprendre el funcionament quàntic de sistemes unidimensionals a temperatures molt baixes.
Després de conèixer el Premi Nobel de Medicina i de Física, aquest dimecres s’han donat a conèixer els guardonats en la categoria de Química: Jean-Pierre Sauvage, Fraser Stoddart i Bernard Feringa . L’Acadèmia ha decidit premiar el disseny i la producció de màquines moleculars que han dut a terme aquests tres investigadors. Sauvage, Stoddar i Feringa han obert un nou paradigma en el món de la química aconseguint miniaturitzar la tecnologia.
El Nobel del CRISPR haurà d’esperar
Tot i l’expectació en la comunitat científica sobre la possibilitat que l’espanyol Juan Francisco Martínez Mojica optara al Premi Nobel de Medicina o de Química, el pare de la tecnologia CRISPR s’ha quedat a les portes de ser guardonat. La seua tècnica Clustered Regularly Interspaced Short Palindormic Repeats (CRISPR, “repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment interespaciadas”) es constituïx com una revolució en la lluita contra les malalties causades per un defecte genètic o mutació, com l’Alzheimer.
L’eina genètica derivada d’aquest sistema de repetició s’ha introduït en el diccionari científic com crisprear, editar o corregir el genoma de qualsevol cèl·lula a través d’un tall molt precís en l’ADN que permetria la modificació o eliminació de la seqüència o de la mateixa manera la seua substitució.
El conegut com talla i pega genètic ha sigut considerat, pel propi investigador, com l’eina més «barata i eficaç» d’edició genètica. Les aplicacions d’aquesta tècnica revolucionària podrien aconseguir la curació de malalties neurodegeneratives i càncer.
En Mètode vam poder entrevistar-lo en el nostre canal de Mètode TV.
Nerea Sanabria Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2016.
