«Els virus no viuen, sinò que són viscuts»
Ricard Guerrero
Els monstres invisibles, en efecte. Però monstres en el sentit del “monstrum” dels llatins, quan empraven el terme per designar tots els éssers que per alguna singularitat es distingien dels que veiem ordinàriament. I, sens dubte, els virus són –en aquest sentit clàssic– els éssers més estranys, més insondables, més desconeguts, en fi, més monstruosos, que ha produït la naturalesa. En aquest monogràfic de Mètode, excepcionalment coordinat per la biòloga Alma Bracho, ens acarem amb aquesta realitat invisible i sorprenent: amb virus emergents, amb viroides (els fragments més curts de vida), amb malalties i plagues que tiranitzen els homes. I també analitzem, en dues entrevistes molt suggerents, el possible ús terrorista d’aquests organismes, un ús que tantes coses dels Estats ha determinat aquests últims anys.
En aquest nou número de Mètode també trobareu un petit dossier dedicat a l’Any de la Física (amb motiu del centenari de la publicació dels principals articles d’Einstein, que anirem publicant successivament en les següents edicions de l’any). Així com un parell d’articles sobre el llidoner, un dels arbres més emblemàtics dels valencians. Tot això, amanit amb col·laboracions assagístiques, com la de l’historiador Pedro Ruiz o la de la biòloga evolucionista Lynn Margulis, quan no de contribucions artístiques, amb ara les obres dels pintors Azorín, Pérez-Bermúdez o Adrià Pina, i les excepcionals fotografies de Sebastião Salgado.
Al capdavall, un nou número de Mètode farcit de coses (entre elles la nova secció “La ciència a taula”, del químic empeltat de gastrònom Fernando Sapiña). Un producte gens ordinari, a vessar de propostes i suggerències. Una revista, si voleu, singular, fins i tot una mica “monstruosa”. En el sentit, és clar, més clàssic del terme.
