El VIH i la sida en onze qüestions

En el Dia Mundial de la Lluita contra la Sida, parlem amb la nostra col·laboradora M. Alma Bracho, especialista en epidemiologia molecular d’infeccions virals humanes i professora del Departament de Genètica de la Universitat de València. La científica ens respon a onze qüestions relacionades amb el virus del VIH i la malaltia de la sida, i incideix en la bona praxi per a diferenciar-les. A més, ens explica en què consisteixen les investigacions científiques al voltant, com l’estudi Mosaico, i els tractaments antiretrovirals, una combinació de tractaments d’ús diari recomanada per a aquells que han contret el VIH.

En 2022, 39 milions de persones en el món convivien amb el virus, mentre que només 29,8 milions tenien accés als tractaments antiretrovirals. A més, aqueix mateix any, s’infectaren 1,3 milions per VIH, segons els estudis realitzats pel Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/sida (ONUSIDA). M. Alma Bracho aborda aquest i altres temes de l’àrea de la medicina en la seua secció a Mètode, «Monstres invisibles».

Podria definir, breument, què és el VIH i què és la sida i quines són les seues diferències?

El VIH és el nom del virus (virus de la immunodeficiència humana). La sida (síndrome d’immunodeficiència adquirida) és el nom de la malaltia que causa el VIH. Els dos termes, VIH i sida, han de ser usats amb precisió. Entre la infecció pel virus i la malaltia, pot transcorre un període de temps llarg sense símptomes, de l’ordre d’anys. És preferible l’ús de l’expressió «persones que viuen amb el VIH» si no presenten la síndrome, es troben o no sota tractament antiretroviral. És una diferència similar a la utilitzada per al SARS-CoV-2 i la covid-19: el primer mot és el nom del virus i el segon el de la malaltia que provoca. I no totes les persones infectades per aquests virus desenvolupen la malaltia.

Per què el virus del VIH es denomina «virus de la immunodeficiència humana»?

El VIH destrueix a poc a poc el sistema immune de les persones infectades, els causa una immunodeficiència que desprotegeix el cos humà contra qualsevol infecció de virus, bacteris o fongs.

Com es transmet el virus?

El VIH es tramet quan un d’aquests quatre fluids d’una persona infectada –semen, sang, secrecions vaginals o llet materna– entra en el cos d’una altra a través de ferides obertes en la pell o de la mucosa de la vagina, el recte, el penis o l’interior de la boca.

El tractament farmacològic no cura el VIH/ sida, però aconsegueix una càrrega viral indetectable. Fins a quin punt afecta la infecció al dia a dia?

Si la infecció es detecta aviat i la persona infectada entra en tractament, la seua esperança de vida és similar a la d’una persona no infectada. Tot i mantenir una càrrega viral indetectable, la persona infectada pot experimentar dificultats psicològiques derivades de l’estigma associat a la infecció per VIH.

En què consisteix un tractament antiretroviral?

El tractament combina, si més no, dos tipus de fàrmacs per tal d’evitar l’aparició de resistències. Breument, uns antiretrovirals inhibeixen o bloquegen l’entrada del virus a les cèl·lules en la seua unió al correceptor. Per altra banda, actuen els antiretrovirals que inhibeixen els processos de replicació viral i integració a l’ADN de les cèl·lules humanes. I, finalment, una altra família d’antiretrovirals inhibeix un enzim que participa en l’assemblatge viral de la partícula viral.

Quins efectes secundaris pot tindre?

No totes les persones en tractament antiretroviral experimenten efectes secundaris. Poden variar de persona a persona. Els més usuals són vòmits i nàusees. Altres individus presenten diarrea, cansament, marejos, insomni, cefalees o erupcions en la pell.

Com i per què muten les soques?

En els retrovirus, la mutació és un fenomen inherent a la seua replicació. La proteasa viral encarregada de realitzar la còpia d’ARN viral adient per a ser inserida a l’ADN cel·lular no compta amb mecanismes de correcció d’errors. La combinació de diferents famílies d’antiretrovirals, que inhibeixen diferents fases del cicle viral, dificulta l’aparició de mutacions resistents perquè la pressió de selecció de les variants resistents actua en més d’una direcció. És a dir, és més probable que el virus trobe la manera de resistir a un únic enemic que a tres enemics amb estratègies diferents i d’actuació simultània.

En què consisteix la investigació per a la curació de la sida?

Com a curació entenc l’eliminació total del virus. De manera excepcional, s’ha aconseguit recentment un cas de curació funcional o de no detecció del virus després del tractament. Els tres casos de curació documentada s’han obtingut després de trasplantament de medul·la òssia. Però per la seua perillositat, dificultat i cost, és inviable com a opció de tractament generalitzat contra el virus.

L’estudi Mosaico va aconseguir arribar a la fase III de proves, encara que finalment s’ha aturat. Hi ha altres estudis tan avançats?

La realització de projectes conduents a l’obtenció d’una vacuna preventiva abasta moltes dècades i no conec la totalitat dels experiments. El projecte Mosaico, interromput el gener del 2023, va passar les fases de seguretat, però no va aportar evidències d’eficàcia en la prevenció de la infecció.

Per què no s’assoleix eliminar la malaltia?

La dificultat més gran és l’eliminació dels reservoris de VIH dins les cèl·lules del sistema immune. Quan els virus es troben inactius és extraordinàriament difícil eliminar-los, ja que els tractaments antiretrovirals actuen en fases actives del cicle viral. La malaltia, la sida, es troba sota control en el moment en què s’obtè una càrrega viral indetectable. En aquest sentit, es podria considerar que s’ha eliminat la malaltia, amb l’inconvenient que el tractament ha de ser crònic. Si el VIH es controla a uns nivells de càrrega viral indetectable, també es controla la seua transmissió, però a costa també de la cronificació del tractament.

La possible curació de la sida radica a trobar un tractament a posteriori o una vacuna preventiva? Són possibles les dues?

La combinació de les dues estratègies contra el virus no són excloents en absolut. Una futura vacuna preventiva amb una eficàcia del 100% evitaria la infecció i, per tant, disminuiria el nombre de persones infectades amb necessitat de tractament antiretroviral. Seria el millor dels escenaris. Enfront del tractament antiretroviral crònic, una vacuna preventiva que immunitzara contra el VIH amb una o unes poques dosis suposaria un gran avenç en la carrera contra el VIH/sida.