«A lab of one’s own», de Rita Colwell i Sharon B. McGrayne

Còlera, sexisme i la mirada d’una dona en la ciència

La desigualtat de gènere en l’acadèmia és un fenomen àmpliament estudiat: bretxes salarials, sostre de vidre, estereotips sobre les habilitats tècniques i socials de les dones científiques, l’ombra de la sexualització en l’àmbit professional… Afortunadament, les últimes dècades exhibeixen un canvi, pausat però inexorable, cap a l’erradicació del sexisme en les institucions científiques. Rita Colwell, a més d’eminent microbiòloga, ha estat instrumental en aquesta lluita. Gràcies a Colwell, i a més com ella, avui dia les dones que ens dediquem a la ciència i els aliats que donem suport a aquest moviment tenim més recursos i força que mai per a promoure aquesta causa.

A lab of one’s own. One woman’s personal journey through sexism in science. Rita Colwell I  Sharon B. McGrayne. Simon & Schuster. Nova York, 2020. 288 pàgines.

El títol del llibre és una declaració d’intencions. A lab of one’s own («Un laboratori propi») és una paràfrasi d’Una habitació pròpia, text icònic de Virginia Woolf, qui utilitzava aquesta imatge per a defensar que la dona escriptora necessita independència per a contribuir al món literari, i, alhora, que el món literari necessita establir un espai per a les dones escriptores. Així estableix Rita Colwell la premissa de la seua obra: la dona científica necessita un acolliment estructural per a triomfar en ciència, i la ciència necessita acollir les dones científiques.

L’obra inclou multitud d’històries que representen l’evolució de la lluita contra la discriminació de gènere als Estats Units. Gran part d’elles són, necessàriament, desoladores: falta de suport de familiars i docents contra ella i contra les seues companyes («Les xiques no fan química», li va contestar un professor d’aquesta matèria en demanar-li una carta de recomanació per a la universitat); professors universitaris que no van saber veure el seu talent i el de moltes estudiants més; discriminació sistemàtica, personal i institucional, contra investigadores en diverses universitats, i, per descomptat, casos ominosos d’assetjament i agressió sexual.

Malgrat això, aquesta és una lectura inspiradora i gratificant, en la qual el focus es manté en la superació d’aquests obstacles. Per exemple, exposa l’estudi pioner d’Alice Huang i col·laboradores al començament dels anys setanta, que va establir que les investigadores en microbiologia avançaven més a poc a poc i rebien un salari menor en cada pas de les seues carreres. També inclou l’odissea liderada per Nancy Hopkins en els anys noranta, que va començar per calcular l’espai de laboratoris dirigits per homes i dones en l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), i finalment va contribuir a identificar la discriminació causada per biaixos inconscients en aquesta institució i moltes més. Aquests episodis són autèntics thrillers sociopolítics, que per sort conclouen amb un bon sabor de boca.

Però, abans de res, aquest és un llibre autobiogràfic. Rita Colwell hi relata les seues contribucions en l’estudi de l’agent del còlera, Vibrio cholerae. En concret, el seu laboratori va descobrir que tant V. cholerae com parents pròxims podien trobar-se en feliç associació amb copèpodes de diverses parts del món, com la badia de Chesapeake i el golf de Bengala. Això infringia el dogma que establia que aquest bacteri era estrictament un paràsit humà, i introduïa així l’ecologia ambiental com una disciplina necessària en l’estudi de la biologia de vibrions i les estratègies de supressió de noves epidèmies.

A Rita Colwell se la coneix a més com una incansable constructora d’institucions científiques. En els anys vuitanta, com a presidenta de la Societat Americana de Microbiologia, va defensar i va abordar polítiques que afavorien la diversitat, de gènere i racial. Memorablement, Colwell va ser la primera dona directora de la Fundació Nacional de Ciència estatunidenca, entre 1998 i 2004. Durant aquests anys va promoure la integració de tècniques computacionals en la ciència, particularment en biologia, i va donar suport al desenvolupament d’iniciatives per a incrementar el nombre de dones en ciència i tecnologia.

«Aquesta obra és tant una biografia com una reflexió inspiradora sobre el sexisme del món científic en les últimes dècades»

La claredat de la premissa d’aquest llibre genera unes expectatives que es compleixen amb escreix durant la seua lectura. A això se suma un capítol fascinant sobre el paper que va representar Colwell en la lluita contra una amenaça escruixidora. Poc després dels atemptats de l’11 de setembre, un home a Florida va morir d’una infecció ràpida de Bacillus anthracis (àntrax). El rastreig d’aquesta i altres infeccions al voltant del país van mostrar que algú estava enviant espores d’àntrax per correu postal. Això va mobilitzar múltiples institucions estatunidenques per a estudiar les cèl·lules trobades de B. anthracis i el seu genoma. El relat de Colwell, participant en aquesta aventura, és vívid, educatiu i absorbent.

Aquesta obra és en essència tant una biografia com una reflexió inspiradora sobre el sexisme del món científic en les últimes dècades. Una de les recomanacions que repeteix Colwell al llarg del llibre és la importància d’abandonar la idea que «no hi ha suficients dones en la ciència». Segons explica l’autora, les dones ja són presents en ciència: ja estudien, treballen i emprenen en àmbits científics, però la desigualtat de gènere provoca que no siguen tan visibles com els homes. Per això, A lab of one’s own és essencial avui dia: les dones necessiten més espais visibles; oportunitats que els han vedat. D’aquesta manera, la seua veu i la seua influència seran molt més fortes. La veu de Colwell ha agitat el món, i és només una d’elles.

© Mètode 2021 - 109. El segrest de la voluntat - Volum 2 (2021)
Biòleg (Wageningen, Països Baixos).
Psicòloga (València).