«A Planet of Viruses», de Carl Zimmer

A Planet of Viruses
Carl Zimmer
University of Chicago Press. Chicago, 2011. 128 pàgines.

Carl Zimmer ho ha tornat a fer. En el curt llibre A Planet of Viruses aquest nord-americà, autor d’un bon nombre de llibres de gran èxit entre els quals destaquen Microcosm, Evolution: The Triumph of an Idea i Parasite Rex, ens invita a analitzar el fascinant món dels virus i fa que ens aborronem quan n’avaluem el nombre i diversitat. El llibre és la culminació de l’ambiciós projecte World of Viruses dirigit per la Universitat de Nebraska-Lincoln i finançat pels Instituts de Salut Americans. A més, Zimmer és un actiu blocaire i twittaire. Gràcies al seu bon fer, Zimmer s’ha guanyat un lloc en el món de la divulgació, ja que publica per a The New York Times i també per a la companyia amb base a Maryland Discovery.

No podria haver-se triat millor títol, el llibre realment ens introdueix en un món infestat per aquests ens foscos que se serveixen d’allò viscut –fins i tot si ells, en certa manera, són morts–, i que sempre ens han intrigat. El llibre s’estructura en tres grans blocs: els virus que ens han acompanyat tota la vida, l’aclaparadora presència d’aquests per tots els racons del món i, finalment, els virus que més criden la nostra atenció i que sovint copen els titulars dels periòdics. Carl Zimmer escriu sobre virus, i sap molt ben com fer-ho, amb un llenguatge senzill alhora que formal l’autor construeix un text rigorós que evita caure en la trampa dels tecnicismes que tan àrdua faria la lectura d’aquesta obra. Fins i tot si el nostre coneixement previ és limitat, no serà difícil comprendre cada un dels capítols. Açò és, sens dubte, el que caracteritza Carl Zimmer. Un dels aspectes més interessants de l’obra és la presentació exquisida de cada capítol, amb una imatge d’entrada en què es mostra el virus en qüestió, seguit d’un títol que uneix originalitat amb descripció. Cada capítol comença amb la història del descobriment del virus i posteriorment segueix amb la trama, amb diversos exemples molt il·lustratius, sobretot quant a nombre: el lector se sorprendrà a si mateix havent de rellegir una vegada darrere l’altra el mateix paràgraf, incapaç de concebre tals dades, claudicant finalment a acceptar-les, i no podent fer més, finalment, que recapacitar sobre això. Zimmer analitza els potencials brots futurs que seran causats per virus d’alta mortalitat i que encara no coneixem molt bé, com l’Ebola i el SARS. Tampoc s’oblida del VIH i reserva l’epíleg per a un dels grups de virus més en voga avui dia, els qualificats com d’una altra galàxia, aquests són els mimivirus. Tot això ens fa veure els virus des d’una altra perspectiva, no sols com a agents patògens, sinó com a unitats que instrueixen el nostre sistema immune i que a més incrementen aquesta promiscuïtat de transferència de gens, el que dóna lloc, per exemple, a l’afirmació que una de cada deu respiracions els la devem a ells. Però no tot es queda ancorat en el present, perquè Zimmer sorprèn tant amb la possibilitat d’usar en el futur els virus de bacteris al nostre favor, carregant-los amb el treball que sempre han exercit els antibiòtics, com amb l’anticipació a les previsibles futures pandèmies gràcies a l’esforç dels caçadors de virus.

© Mètode 2012 - 72. Botànica estimada - Hivern 2011/12

Bioquímic. Karolinska Institutet (Suècia).