Ens podem sentir lluny d’algunes malalties com l'ebola, però la globalització del moviment de persones i productes i el canvi climàtic ens hi acosten.

A les rates penades se’ls ha situat en la diana per exercir com a reservoris naturals de patògens zoonòtics que causen malalties com la ràbia o l’ebola.

Cada període històric ha tingut el seu botxí epidèmic, i gairebé sempre han estat els canvis ecològics entre les comunitats humanes i l’entorn els que han provocat canvis en la patogenicitat i en les malalties epidèmiques.

El catedràtic de Parasitologia de la Universitat de València ha estat l’encarregat d’obrir el curs 2017-2018 d'aquesta institució amb una lliçó magistral dedicada a les «Malalties infeccioses, la història de la humanitat i els actuals canvis climàtic i global».

El repàs a la comunicació de les crisis sanitàries dels últims trenta anys serveix per a comprovar que hi ha una sèrie d'errors que es repeteixen. Ho explica Javier Granda.

Les condicions en què es pot informar la gent i aquesta pot participar activament de manera significativa en la gestió de la seua salut són un repte global, explica Scott C. Ratzan.

La tragèdia de l'epidèmia d'ebola de 2014 a l'Àfrica occidental va empitjorar per culpa de la retòrica que va fer servir l'OMS, que mostrava el personal mèdic com els salvadors d'una població irracional i impulsiva.

«A Espanya no hi ha ni les instal·lacions ni l'experiència necessària per a tractar malalts d'Ebola», afirma el professor d'investigació de l'IBMCP.

Mètode parla amb experts de la Universitat de València sobre les principals qüestions que planteja el cas d'Ebola a Espanya.

Carl Zimmer ho ha tornat a fer. En el curt llibre A Planet of Viruses aquest nord-americà, autor d’un bon nombre de llibres de gran èxit entre els quals destaquen Microcosm, Evolution: The Triumph of an Idea i Parasite Rex, ens invita a analitzar el fascinant món dels virus i fa que ens aborronem quan n’avaluem el nombre i diversitat.