Comemos lo que somos, de José Miguel Mulet

Comemos lo que somos
José Miguel Mulet
Destino, 2023. 620 pàgines.

El 1850 el filòsof i antropòleg L. Feuerbach va encunyar la famosa frase «som el que mengem», si bé en el context original la frase feia referència a la relació entre classe social i qualitat de l’alimentació. La seua accepció actual té més a veure amb la relació entre alimentació i salut. Però potser hi ha una altra manera de disposar aquestes quatre paraules. J. M. Mulet, catedràtic de Biotecnologia de la Universitat Politècnica de València, titula el seu darrer llibre Comemos lo que somos. Canvia l’ordre de les paraules i, amb això, el seu significat: mengem allò que la història ens ha ofert.

Així, amb l’autor anem passant per les diferents cultures, des de les més antigues fins a l’actualitat. Començant per Homo sapiens en la seua etapa de caçador recol·lector i la seua pretesa relació amb la famosa paleodieta actual, fins a l’aparició de les populars cadenes fast food i els ultraprocessats. Però J. M. Mulet no només ens explica quins aliments es consumien, si es cuinaven o com es preparaven i servien, si eren propis de les classes socials altes o si eren la dieta bàsica de pagesos i pastors. El llibre tampoc no és un reguitzell cronològic centrat en l’arribada d’un aliment a un enclavament concret o, per contra, la sortida cap a un altre lloc. És molt més. És un llibre que explica la història de la humanitat des d’una perspectiva molt original: el que hem menjat i el que mengem, el que hem estat i som en funció dels aliments que hem tingut i tenim a la nostra disposició.

Avui tenim a l’abast una gran varietat d’aliments, durant tot l’any i amb garanties de seguretat alimentària. És la culminació del procés històric. Fa dos mil anys, sense els grans fluxos comercials i culturals actuals, la dieta d’una regió del nord d’Europa no podia ser la mateixa que una altra a l’Àfrica, ni a la cuina mediterrània teníem el tomàquet. Per això el valor que van arribar a assolir alguns aliments podia moure l’economia de tot un imperi. Buscar i controlar les rutes comercials per tenir l’exclusivitat d’un producte o mercat es traduïa en poder i riquesa.

Al costat d’aquesta globalització de l’alimentació, també podem trobar varietats d’un producte definit per la localitat concreta on es produeix. Mentre llegim, ens cauran molts mites: existeixen els aliments mil·lenaris?; què significa realment que aquest plat o aquesta dieta és «de tota la vida»? Moltes vegades, la nostra alimentació és una barreja del que es menjava en altres èpoques. La manera de consumir els aliments s’ha anat adaptant als gustos, les creences religioses, la disponibilitat d’ingredients i, també, molt important, de la invenció d’estris per cuinar.

En resum, un llibre que parla de la relació entre l’alimentació i els intercanvis econòmics, les relacions culturals i els fluxos migratoris. Que no es queda a escala local, i tracta la gastronomia de tot el planeta. I que amaneix el contingut amb infinitat d’anècdotes sorprenents sobre els orígens, noms, usos i avatars històrics dels aliments i dels menjars «tradicionals». Tal com diu l’autor, cada cultura té la seua personalitat, i això inclou l’alimentació: cada plat reflecteix sabors, colors i aromes que són producte de la nostra història.