La sobreinformació en temes alimentaris pot generar sensació d’angoixa en les persones diagnosticades de càncer, que no saben el que és cert i el que no.
Ara tenim més informació que mai sobre nutrició. Però, alhora, tenim grans dificultats per a identificar la informació fiable i, sobretot, per a entendre les limitacions de la ciència per a donar resposta a tantes preguntes que ens fem sobre com afecta la salut el que mengem i el que deixem de menjar.
«¿Qué es comer sano?» dona rèplica a 101 mites sobre alimentació i matisa si són falsos, certs o són mitges veritats.
La gelateria artesanal és el resultat de la contribució equilibrada de molts camps científics i es requereixen coneixements profunds en bromatologia, matemàtiques, química, física o nutrició.
Quan es parla de la revolució neolítica, sempre es menciona la domesticació de les plantes i la dels animals, però hi va haver una tercera: la dels microbis.
Tots els nutricionistes hem vist dietes per a persones amb diabetis que prohibeixen el plàtan o el raïm i limiten els llegums mentre que aconsellen esmorzar quatre galetes maria.
Hem de recórrer a frases menys còmodes i més enrevessades com ara matèria primera o producte sense processar, perquè correm el risc que la pròxima vegada que li diguem a un pacient que menge «productes naturals», acabe comprant un caldo, pa refinat o un suc.
Caldrà vigilar la presència d'un excés de sonoritat o inclús la disminució o absència de sorolls abdominals. Ho explica Joan Lloret, pediatra i col·laborador científic a l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència de la Universitat de València.
Ens ho explica María Soledad Prats Moya, del Departament de Química Analítica, Nutrició i Bromatologia de la Universitat d’Alacant.
Amb motiu del Dia Internacional dels Trastorns de la Conducta Alimentària, recuperem el monogràfic de Mètode dedicat a la nutrició humana, coordinat per José Miguel Soriano i Isabel Frasquet.