¿Cómo entender a los humanos?, de Pablo Rodríguez Palenzuela
Un llibre per a entendre'ns
Què és un ésser humà? Com definir-lo? Si busquem preguntes complexes, ací en tenim dues. Acotar què és l’ésser humà és una feina complicada i plena de matisos.
Hi ha qui defineix l’humà com un ésser amb voluntat pròpia, lliure en la seua natura, conscient del món que l’envolta i capaç de decidir com actuar; és a dir, se li atribueix allò que en diuen lliure albir. En canvi, hi ha qui considera que aquesta llibertat és un miratge, que les nostres decisions, pensament i gustos, en definitiva, tot allò que ens causa plaer o que ens genera rebuig, és aliè a la nostra voluntat i no és més que l’efecte que tenen sobre el nostre cervell un grapat d’hormones i composts químics. És aquesta una mirada mecanicista, segons la qual som esclaus de la serotonina, la dopamina i l’oxitocina. Evidentment, no és només ni una cosa ni l’altra, sinó que la realitat és producte d’una combinació d’ambdues.
I el mateix passa amb la nostra personalitat: ve aquesta predefinida pel nostre genoma, de forma que si el poguérem seqüenciar detalladament podríem predir el comportament d’una persona? O és producte de l’entorn i de cadascuna de les experiències que un humà viu al llarg de la seua vida? De nou, la resposta no és ni sí ni no; Pablo Rodríguez Palenzuela s’encabota a deixar-nos-ho clar: som tant el producte de la natura i la genètica, com de la criança i la cultura; és això el que ens fa ser qui som.
En qualsevol cas, cap d’aquestes qüestions acaba de respondre a la pregunta sobre com definir un ésser humà. Al cap i a la fi, també la resta dels animals són governats per les hormones i la seua personalitat és producte de la genètica i l’experiència. L’ésser humà, però, és un animal especial dotat d’unes característiques úniques: posseeix un llenguatge articulat, una cultura i una moral avançades, una teoria de la ment i la capacitat per viatjar mentalment en el temps, aspectes tots ells que ens diferencien de qualsevol altra espècie animal actual. De forma que per a conèixer els humans, és imprescindible entendre totes aquestes característiques, feina que l’autor desenvolupa de forma magistral, tot combinant explicacions que provenen de disciplines com l’antropologia, la paleontologia i la gran majoria de les àrees de la biologia: des de la genètica fins a la zoologia, i des de la biologia evolutiva fins a la neurobiologia.
A més, una de les virtuts d’aquest llibre és la de fer evident per al lector la relació que hi ha entre totes aquestes disciplines. Disposar d’un llenguatge articulat, per exemple, implica el desenvolupament d’una regió del cervell que genere un pensament abstracte i el d’una altra que codifique aquest en l’estructura sintàctica i semàntica d’un idioma concret. És més, aquesta codificació s’ha de traduir en una sèrie de pautes motores (musculars) amb què transformar un pensament en un so… L’autor genera així una imatge de conjunt fàcilment comprensible per persones no especialitzades en la biologia.
En definitiva, definir què és un ésser humà no és una tasca senzilla, però ¿Cómo entender a los humanos? ens l’apropa fins a fer-la amena i comprensible per a tothom.