«El gran salto al abismo», de Jesús Sáez Carreras

De Madrid a la lluna

portada gran salto al abismo

El gran salto al abismo
Jesús Sáez Carreras
Next Door Publishers. Col·lecció «El Café Cajal». Pamplona, 2019. 243 pàgines.

El programa Mercury per a posar un home en òrbita terrestre prompte va deixar clar que, si els Estats Units pretenien arribar a la Lluna, era indispensable disposar d’una xarxa mundial d’antenes distribuïdes de tal manera que almenys una sempre poguera comunicar-se amb els astronautes. Així la NASA creava la seua Xarxa de l’Espai Profund, amb esta­cions a Goldstone (Califòrnia), Canberra (Austràlia) i els voltants de Madrid, en concret a Robledo de Chavela, amb subestacions a Fresnedillas i Cebreros.

El paper d’aquestes estacions en la gesta lunar va ser essencial. Els Estats Units han deixat ben clar al seu cinema l’èpica d’aquesta aventura, i fins i tot Austràlia l’ha plasmat en algunes pel·lícules (vegeu, per exemple, la deliciosa The Dish). Però l’imprescindible (i emocionant) treball dels científics i enginyers espanyols per a aconseguir la proesa lunar ha estat completament ignorat. Potser pel major defecte dels espanyols, o potser perquè tot allò va succeir durant la dictadura de Franco i pensem que res de bo podia ocórrer llavors.

Per a pal·liar aquesta mancança tenim llibres com el que ací ens ocupa, escrit en un to lleuger i atractiu, i ple d’anècdotes (n’hi ha moltes de poc conegudes) de l’aventura espacial. Com a fil conductor, el llibre se centra en la biografia (des del naixement fins a la jubilació) de l’enginyer Carlos González, que va ser cap d’operacions del Complex de Comunicacions de l’Espai Profund de Madrid, biografia que s’entrellaça de manera inseparable amb les principals fites de l’exploració de l’espai. Així, el primer terç del llibre repassa la carrera espacial i com aquesta va influir en Carlos González en l’elecció de la seua professió. Veurem ací els Sputnik, Gagarin, Tereixkova i els Mercury Seven, Korolev i Von Braun i altres biografies repassades de manera breu però eficaç.

Sens dubte el terç central del llibre, dedicat a les missions Apollo i amb Carlos González ja formant part de l’equip espanyol de la NASA, deu resultar el més atractiu per al lector. És ací on es fa patent el paper vital que van representar els nostres científics i enginyers (i Telefónica) perquè les Apollo arribaren a bon port i no hi haguera cap mort en l’espai. Les anècdotes, personatges (no sols astronautes) i curiositats amb les quals ens toparem en aquesta part provocaran unes quantes sorpreses en el lector.

El llibre és tant una biografia de Carlos González, de les penes i alegries per les quals va haver de passar, com també, si m’ho permeten, de la mateixa estació de Robledo de Chavela i dels vaivens que va patir, segons els objectius de NASA van canviar o canviaven els interessos del Govern espanyol. Amb tot, i tot i la retallada d’alguna subestació, el terç final del llibre ens mostra que Robledo de Chavela (amb Carlos González ja al seu càrrec) ha estat (i és) imprescindible per a importants fites com les sondes Pioneer i Voyager, el telescopi espacial Hubble, l’Estació Espacial Internacional, els rovers marcians o la sonda Rosetta, entre molts més. No deixem que aquesta contribució caiga en l’oblit.

© Mètode 2020 - 104. Les plantes del futur - Volum 1 (2020)

Investigador de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.