La missió Artemis III de la NASA serà la primera vegada en què una dona i una persona afroamericana viatgen a la Lluna.

A finals de 2020 es va fer una possible detecció d’un senyal artificial procedent de Proxima Centauri. Lamentablement, no hi havia indicis d’estructura o modulació en el senyal, ni més informació.

Finalment, amb molts recursos i temps, la humanitat terraformarà Mart i, anys a venir, els descendents dels habitants s'hi consideraran marcians.

El llibre és tant una biografia de Carlos González, de les penes i alegries per les quals va haver de passar, com també, si m’ho permeten, de la mateixa estació de Robledo de Chavela i dels vaivens que va patir, segons els objectius de NASA van canviar o canviaven els interessos del Govern espanyol.

Segles abans que Armstrong i Aldrin arribessin a la Lluna, diversos personatges de ficció ja hi havien posat el peu. A falta de mitjans reals per fer-ho, la literatura podia facilitar el viatge.

Per a evitar possibles brots psicòtics, els astronautes de l’Estació Espacial Internacional conversen setmanalment amb amics i familiars, així com amb un cirurgià de vol i amb un psicòleg.

La síndrome de Kessler fa referència a un fenomen d’allau segons el qual, a partir d’una densitat crítica d’objectes, un xoc amb deixalles espacials produeix més deixalles, que produeixen més col·lisions.

El Sistema Solar compta amb la seua pròpia xarxa de carreteres, la Xarxa de Transport Interplanetari (ITN), un conjunt de trajectòries conformades gràcies als coneguts com punts de Lagrange.

Un equip liderat per l’astrònom català Guillem Anglada Escudé, que treballa en la Universitat Queen Mary de Londres, ha revelat les característiques d’un exoplaneta, que segons sembla és similar a la Terra en grandària i que gira entorn de l’estel més pròxim al Sol, Proxima Centauri.

Un dels majors perills que afrontaran els astronautes que viatgen a Mart serà la radiació. La Terra és bombardejada contínuament per radiacions nocives, com els raigs còsmics o les tempestes solars, de les quals no ens adonem gràcies a la protecció que ens proporcionen el nostre camp magnètic i la nostra atmosfera.