De tant en tant cal agafar un retolador i guixar alguna cara i algun nom, fer-los desaparèixer de la història i avisar que cal fer com si no haguessin existit mai. Si la ciència és un edifici que es construeix amb maons aportats per la comunitat, cal eliminar un maó defectuós i enderrocar els que s’hi han afegit al damunt. Cal publicar una retractació.
La retractació és un gènere obligat: només n’escriu qui no té més remei, i no busca la fama. Excepte uns pocs casos mediàtics, les retractacions passen desapercebudes per al públic. Què fa que un cas sigui mediàtic? Els temes de sempre: la mort, el sexe, els diners i la religió, en totes les seves combinacions.
Entre les retractacions mediàtiques és important la d’un article del 1998 a The Lancet que argumentava que la vacuna triple vírica causa autisme. El 2004 deu dels seus tretze autors es van retractar de la interpretació de les dades (no de les dades pròpiament dites), i no va ser fins el 2010 que The Lancet va publicar una retractació. No és la retractació més tardana: els editors de l’International Journal of Neuroscience han trigat trenta anys a retractar-se d’un article de Dmitrii Kuznetsov que va falsificar dades sobre l’evolució de les rates de marjal, tot i que ja feia dècades que rebien protestes.
No hi ha cap Journal of Retracted Research, però en la web Retraction Watch es pot trobar aquesta literatura de circumstàncies. Les raons de la retractació poden anar des de l’error fins al frau, passant per la incompetència: errors d’anàlisi, contaminació de reactius, manipulació d’imatges, dubtes ètics i més. Una raó pintoresca és el salami slicing: publicar versions modificades d’un article per allargar el currículum (quan jo feia recerca, salami slicing era dividir els resultats que anirien a un article llarg entre uns quants articles curts). A la nota de retractació d’un article salami, els editors informen que l’autor principal, Jorge Peña, exculpa el seu coautor Seung-Chul Yoo perquè era un estudiant de doctorat. Pecats petits, comparat amb fer recerca sobre trasplantaments amb òrgans de presoners executats.
Les retractacions són poques, comparades amb la gran quantitat de literatura científica que es publica cada any, però són importants. El fet que la majoria d’articles objecte de retractació tinguin a veure amb la medicina és un avís que la competitivitat en aquest camp està erosionant els mecanismes que mantenen la naturalesa humana dins els límits de la decència.
Referències
Murch, S. H., Anthony, A., Casson, D. H., Malik, M., Berelowitz, M, Dhillon, A. P., ... Walker-Smith, J. A. (2004) Retraction of an interpretation. The Lancet, 363(9411), 750. doi: 10.1016/S0140-6736(04)15715-2
Retraction Watch. Consultat en https://retractionwatch.com/
Yeager, A. (2019, 11 de novembre). Paper used in creationist teaching retracted after 30 years. The Scientist. Consultat en https://www.the-scientist.com/news-opinion/paper-used-in-creationist-teaching-retracted-after-30-years-66703
