Sempre ens alegrem quan la ciència serveix per alguna cosa, ja sigui un nou fàrmac, un nou material o un nou sistema de comunicació. Està bé aprendre com funciona el món i, si a més aconseguim que el coneixement tingui una aplicació pràctica, el premi és doble.

La literatura funerària és un gènere literari si­tuat entre la biografia i les memòries, però amb dues característiques que el fan diferent dels altres. Una és que no té voluntat de durar: és literatura de circumstàncies, com un poema improvisat després d’un dinar de celebració.La literatura funerària és un gènere literari si­tuat entre la biografia i les memòries, però amb dues característiques que el fan diferent dels altres. Una és que no té voluntat de durar: és literatura de circumstàncies, com un poema improvisat després d’un dinar de celebració.

Pot ser que s’estigui gestant un cànon de literatura científica a base de «tuitstars»?

Qualsevol gran explicació sobre la natura ha tingut en algun moment l’aspecte desmanegat i fràgil d’una nota en una llibreta de camp.

Només els escèptics impenitents s’entretenen a analitzar el missatge científic de la publicitat i, si troben tres peus al gat, rondinen a les xarxes.

Tots n’hem demanat i n’hem donat, n’hem rebut quan no en volíem i n’hem donat quan no ens en demanaven. Ens ha estat útil o no, o no ho sabem perquè la pilota encara està en joc.

Diu el mite que la ciència no té ideologia. Potser la ciència no, però els científics ben segur que sí. I els llecs encara més,

Per què ressenyem llibres científics? Per què llegim ressenyes de llibres científics? Les respostes a aquestes preguntes no són trivials i diuen molt de nosaltres.

El 1940 la cantant argentina Inesita Pena va popularitzar un tango que destil·lava la piràmide de Maslow al seus tres components essencials: salut, diners