Pot ser que s’estigui gestant un cànon de literatura científica a base de «tuitstars»?
Qualsevol gran explicació sobre la natura ha tingut en algun moment l’aspecte desmanegat i fràgil d’una nota en una llibreta de camp.
Només els escèptics impenitents s’entretenen a analitzar el missatge científic de la publicitat i, si troben tres peus al gat, rondinen a les xarxes.
El 1940 la cantant argentina Inesita Pena va popularitzar un tango que destil·lava la piràmide de Maslow al seus tres components essencials: salut, diners
Un cas interessant a la literatura científica –i a la literatura a seques– és l’entrevista. A diferència de
Alguns termes mèdics han passat al llenguatge quotidià. Un d’aquests és placebo, que solem associar amb un simulacre d’intervenció.
«Es tracta de detectar la presència o no de quatre paraules que comencen amb la lletra D: dades, debat, descartar i difondre. Si en falta alguna, no és ciència», diu Jesús Purroy.