El talent que cal per a escriure un currículum no és el mateix que per a escriure una novel·la de ciència-ficció, i el públic potencial és molt menor, però les conseqüències de fer-ho bé o malament són molt més dramàtiques.

La retractació és un gènere obligat: només n’escriu qui no té més remei, i no busca la fama. Excepte uns pocs casos mediàtics, les retractacions passen desapercebudes per al públic. Què fa que un cas sigui mediàtic?

Una biblioteca adquirida al llarg de la vida és un registre de l’evolució d’una persona. El conjunt té més valor que les parts perquè explica una història més enllà dels textos.

En la literatura científica el nazisme és una mica com el porc: tot s’aprofita, ja sigui com a font de dades experimentals, com a exemple de mala ciència, de lliçó ètica o com a base per a arguments de ciència-ficció.

En ciència les excepcions poden ser una mina d’oportunitats o una gran pèrdua de temps, i no hi ha manera fàcil de distingir-les per endavant.

Rarament els reptes de la ciència es presenten de manera tan endreçada i amb la lleugeresa que dona saber que no hi seràs per veure la solució: és el que té fer previsions a cent anys vista quan se’n tenen vuitanta.

Sempre ens alegrem quan la ciència serveix per alguna cosa, ja sigui un nou fàrmac, un nou material o un nou sistema de comunicació. Està bé aprendre com funciona el món i, si a més aconseguim que el coneixement tingui una aplicació pràctica, el premi és doble.

La literatura funerària és un gènere literari si­tuat entre la biografia i les memòries, però amb dues característiques que el fan diferent dels altres. Una és que no té voluntat de durar: és literatura de circumstàncies, com un poema improvisat després d’un dinar de celebració.La literatura funerària és un gènere literari si­tuat entre la biografia i les memòries, però amb dues característiques que el fan diferent dels altres. Una és que no té voluntat de durar: és literatura de circumstàncies, com un poema improvisat després d’un dinar de celebració.

Pot ser que s’estigui gestant un cànon de literatura científica a base de «tuitstars»?

Qualsevol gran explicació sobre la natura ha tingut en algun moment l’aspecte desmanegat i fràgil d’una nota en una llibreta de camp.

Els mons inventats són la simulació màxima, llocs on es poden posar a prova les teories científiques sense interfe­rències, però respectant les lleis de la física i la química.

En l’ordre jeràrquic de prestigi, la conferència científica precedeix l’ensenyament formal, i al final de tot queden les xerrades informals. Cada format requereix un talent diferent, però en cap cas es pot perdre de vista que, al capdavall, es tracta del mateix: transmetre la ciència per mitjà de la paraula.

Només els escèptics impenitents s’entretenen a analitzar el missatge científic de la publicitat i, si troben tres peus al gat, rondinen a les xarxes.

Tots n’hem demanat i n’hem donat, n’hem rebut quan no en volíem i n’hem donat quan no ens en demanaven. Ens ha estat útil o no, o no ho sabem perquè la pilota encara està en joc.

Diu el mite que la ciència no té ideologia. Potser la ciència no, però els científics ben segur que sí. I els llecs encara més, amb l’avantatge que no han de

Per què ressenyem llibres científics? Per què llegim ressenyes de llibres científics? Les respostes a aquestes preguntes no són trivials i diuen molt de nosaltres.

El 1940 la cantant argentina Inesita Pena va popularitzar un tango que destil·lava la piràmide de Maslow al seus tres components essencials: salut, diners i amor. Cada vèrtex del triangle

A diferència de la poesia, el reportatge de viatges o les memòries, hi ha un gènere que no es pot abordar de manera voluntària. O, si

Un cas interessant a la literatura científica –i a la literatura a seques– és l’entrevista. A diferència de les altres manifestacions escrites, que són

La retòrica és inseparable de qualsevol forma literària que hagi intentat influir sobre la gent. I no només en els discursos polítics o en

I així aquesta sèrie arriba al lliurament número 25. Des del llunyà any 2008 els he anat escrivint i, més o menys, els lectors de

Encara que sigui difícil de recordar, hi va haver un moment fa menys de vint anys en què la gent va començar a publicar els

Molt abans que els sudokus ens fessin creure a tots plegats que érem uns cracks del càlcul mental, els quioscos i les llibreries anaven plens de publicacions orientades a posar