En la literatura científica el nazisme és una mica com el porc: tot s’aprofita, ja sigui com a font de dades experimentals, com a exemple de mala ciència, de lliçó ètica o com a base per a arguments de ciència-ficció.

En ciència les excepcions poden ser una mina d’oportunitats o una gran pèrdua de temps, i no hi ha manera fàcil de distingir-les per endavant.

Sempre ens alegrem quan la ciència serveix per alguna cosa, ja sigui un nou fàrmac, un nou material o un nou sistema de comunicació. Està bé aprendre com funciona el món i, si a més aconseguim que el coneixement tingui una aplicació pràctica, el premi és doble.

La literatura funerària és un gènere literari si­tuat entre la biografia i les memòries, però amb dues característiques que el fan diferent dels altres. Una és que no té voluntat de durar: és literatura de circumstàncies, com un poema improvisat després d’un dinar de celebració.La literatura funerària és un gènere literari si­tuat entre la biografia i les memòries, però amb dues característiques que el fan diferent dels altres. Una és que no té voluntat de durar: és literatura de circumstàncies, com un poema improvisat després d’un dinar de celebració.

Pot ser que s’estigui gestant un cànon de literatura científica a base de «tuitstars»?

Qualsevol gran explicació sobre la natura ha tingut en algun moment l’aspecte desmanegat i fràgil d’una nota en una llibreta de camp.

Només els escèptics impenitents s’entretenen a analitzar el missatge científic de la publicitat i, si troben tres peus al gat, rondinen a les xarxes.

Tots n’hem demanat i n’hem donat, n’hem rebut quan no en volíem i n’hem donat quan no ens en demanaven. Ens ha estat útil o no, o no ho sabem perquè la pilota encara està en joc.

Diu el mite que la ciència no té ideologia. Potser la ciència no, però els científics ben segur que sí. I els llecs encara més, amb l’avantatge que no han de

Per què ressenyem llibres científics? Per què llegim ressenyes de llibres científics? Les respostes a aquestes preguntes no són trivials i diuen molt de nosaltres.

El 1940 la cantant argentina Inesita Pena va popularitzar un tango que destil·lava la piràmide de Maslow al seus tres components essencials: salut, diners i amor. Cada vèrtex del triangle

A diferència de la poesia, el reportatge de viatges o les memòries, hi ha un gènere que no es pot abordar de manera voluntària. O, si

Un cas interessant a la literatura científica –i a la literatura a seques– és l’entrevista. A diferència de les altres manifestacions escrites, que són

La retòrica és inseparable de qualsevol forma literària que hagi intentat influir sobre la gent. I no només en els discursos polítics o en

I així aquesta sèrie arriba al lliurament número 25. Des del llunyà any 2008 els he anat escrivint i, més o menys, els lectors de

Encara que sigui difícil de recordar, hi va haver un moment fa menys de vint anys en què la gent va començar a publicar els

Molt abans que els sudokus ens fessin creure a tots plegats que érem uns cracks del càlcul mental, els quioscos i les llibreries anaven plens de publicacions orientades a posar

La literatura científica de viatges comença i acaba amb l’antropologia. O amb l’etnografia, segons si es vol filar prim. No tinc en compte els llibres antics, les històries naturals dels

Segons diu la gent que analitza aquestes coses, aproximadament un 40% d’Internet té a veure amb el sexe. Em fa l’efecte que un altre

A mig camí entre la divulgació científica i els protocols de laboratori hi ha el bricolatge. Aquest és un gènere híbrid que, si hem

És curiós com recordem alguns detalls irrellevants de temps llunyans. Per exemple, recordo una vinyeta que vaig veure de nen en una revista. S'hi veia un científic calb, amb bata

«Els diccionaris són plens de paraules gratis i certes», canten els Antònia Font a «Me sobren paraules». Aquesta breu definició és perfecta. La referència, l’àrbitre de la correcció semàntica, és

De tota la vida, els científics que han intentat guanyar diners amb els seus descobriments han hagut de veure si els sortien els números. Ara bé,