Pere Estupinyà ens repta a intentar respondre què és sentir-se home o sentir-se dona sense fer referència al cos, en un intent de reflexió per a establir alguna distinció entre els conceptes sexe i gènere.

Per a l’autor, l’estudi del sexe és molt més ampli i interessant del que imaginem, tant des de la part endocrina i fisiològica, com des de la psicològica i la sociològica.

Adoptar una mirada evolutiva ajuda a explicar per què homes i dones reaccionen de manera diferent davant de determinades malalties infeccioses i a entendre (i combatre) les estratègies dels virus en la seua incessant carrera evolutiva per infectar-nos i propagar-se entre nosaltres.

Les retractacions són poques, comparades amb la gran quantitat de literatura científica que es publica cada any, però són importants, reflexiona l'autor.

Les cures biparentals s’observen en menys del 10 % de les espècies de mamífers i solen anar associades a relacions monògames o cries que naixen molt immadures i dependents.

Quan parlem d’espècies sense dimorfisme sexual, caldria completar la frase amb un apunt: especies sense dimorfisme sexual que nosaltres puguem detectar.

Biòloga i doctora en Neurociències per la Universitat de València, actualment participa en una investigació sobre neuroanatomia i comportament sociosexual.

«S=EX²» ofereix informació actual i detallada dels costums, les variants, les preferències i les orientacions de la conducta sexual humana.

Els avenços en les tècniques de reproducció assistida han permès no només millorar els resultats quant a l’obtenció d’un més alt percentatge d’embarassos i naixements sinó també utilitzar-les amb finalitats no estrictament mèdiques.

La sida i altres epidèmies recents, com la SARS (síndrome respiratòria aguda greu) o la grip de les aus, s’han encarregat de deixar clar que els microorganismes i virus continuen sent una de les principals amenaces de l’home.