‘La conquista del lenguaje’, de Xurxo Mariño

Homo xerraire

La conquista del lenguaje. Una mirada a la evolución de la mente simbólica. Xurxo Mariño. Shackleton Books. Barcelona, 2020. 176 pàgines.

Hi ha preguntes que la ciència tardarà a respondre, i acceptar-ho ens pot ajudar a apreciar millor tot el coneixement (i diversió, inclús) que ens aporta explorar les diferents vies cap a la certesa. En aquesta perspectiva fonamenta el neurofisiòleg i divulgador Xurxo Mariño el seu llibre La conquista del lenguaje, que parteix d’una d’aquestes qüestions encara sense solució: com va originar-se el llenguatge humà? Vam desenvolupar primer la capacitat per al simbolisme –necessària per al desenvolupament del llenguatge– o va ser el llenguatge el primer a sorgir –principal vehicle de la nostra capacitat simbòlica–?

La manca de resposta és deguda, entre d’altres, al fet que fa massa temps que Homo sapiens va començar a xarrar. El llenguatge oral no fossilitza i per a quan els humans van dedicar-se a ratllar pedres a propòsit, el procés que havia alterat per sempre més la seua ment ja hi era ben assentat.

Xurxo Mariño, però, exposa el que sí que sabem de les nostres ments atípiques en el regne animal, i ho fa d’acord amb l’apassionant narrativa de fons: la història evolutiva d’Homo sapiens. Comencem entenent el fet particular del nostre llenguatge, és a dir, la nostra capacitat de crear i entendre símbols, de dotar-los de significat de manera col·lectiva, i de transmetre’ls a les noves generacions. Continuem revisant els canvis anatòmics estretament lligats a aquesta capacitat simbòlica; sobretot, el creixement de l’encèfal i les seues possibles causes. Després, passem a conèixer una mica més «la màquina de pensar paraules», és a dir, les àrees cerebrals que juguen algun rol en aspectes com l’emmagatzematge de lèxic o la funcionalitat de la sintaxi. Per últim, ens enfrontem de nou a la gran pregunta: com van evolucionar llenguatge i capacitat simbòlica? De forma paral·lela, un darrere de l’altra? Tal com avançàvem, no n’hem d’esperar una resposta definitiva, sinó gaudir de les teories que Mariño ens desxifra amb rigor i alhora amb un ús excel·lent del llenguatge literari.

Per exemple, en una curiosa escena, Mariño ens retrotrau a aquells primers (possibles) moments de prova i error d’Homo sapiens amb el llenguatge. Un grup petit d’humans es desplaça amb cautela per la sabana africana, cercant menjar. Mentre descansen, un component de grup s’alça i emet «un grunyit que potser significa alguna cosa». Probablement vol que la resta també alcen el cul. Però no l’entenen: no entenen el grunyit ni la intenció. El pobre ho deixa estar, de moment. I així Mariño ens revela un fet clau en l’èxit del llenguatge: no només va ser la capacitat d’emetre sons intencionats, sinó que algú altre els entenguera. Parlant la gent s’entén, que diu la dita. Que fàcil sembla ara.

La conquista del lenguaje és una lectura particularment adient per a qui s’endinse per primera vegada en aquestes qüestions. Les referències bibliogràfiques es reserven per a després del text per no interrompre la lectura, i van acompanyades d’altres recomanacions. Qui ja tinga coneixements al respecte, però, gaudirà igualment d’aquest fabulós exercici de síntesi i divulgació científica.

Moltes incògnites romanen pendents en el misteri de nosaltres. Mentrestant, anem xarrant sobre el tema.

© Mètode 2021 - 108. Ciència ciutadana - Volum 1 (2021)
Periodista i traductora, revista Mètode.