‘La nueva biología de la mente’, d’Eric R. Kandel
Els engranatges imperfectes del nostre cervell
La nueva biología de la mente
Qué nos dicen los trastornos cerebrales sobre nosotros mismos
Eric R. Kandel
Traducció de Fernando Borrajo.
Paidós. Barcelona, 2019. 304 pàgines.
Imagine el lector que apareix sobtadament una flota de naus alienígenes sobrevolant la seua ciutat. La majoria de les naus funcionen perfectament, encara que algunes tenen un vol diferent i semblen haver patit algun tipus de dany en el viatge. Davant la mirada perplexa de tots els presents, les naus aterren sobre la superfície, però no semblen portar tripulació. Per precaució i curiositat, a vostè i a d’altres enginyers se’ls encarrega la tasca d’analitzar i comprendre la nova tecnologia alienígena. A l’hora de repartir les diferents naus entre els equips d’investigació, triaria vostè només les naus que semblen estar en perfecte estat? Si és així, permeta’m dir-li que s’equivoca.
Quan ens enfrontem a sistemes tan complexos i desconeguts com el cervell (o una nau alienígena) una de les formes més ràpides d’anar desentranyant-ne el funcionament és buscar els components alterats en aquells individus que presenten funcions alterades. D’aquesta manera es pot inferir la funció d’aquells components, i anar completant peça a peça el puzle del sistema al complet. Sota aquesta premissa, Eric Kandel, premi Nobel de Fisiologia o Medicina de l’any 2000 pels seus estudis sobre el procés de memòria i aprenentatge, reuneix els trastorns mentals més comuns i repassa el coneixement actual derivat de l’estudi dels individus que els pateixen. Així, per a donar-nos pistes sobre com funciona el nostre propi cervell, el llibre explora la base biològica de diferents condicions com l’autisme, la depressió, l’esquizofrènia, l’alzhèimer o les addiccions. A banda dels trastorns, Kandel dedica alguns capítols a altres temàtiques fascinants, com la cerca de la base biològica de la consciència o de la identitat de gènere.
«El llibre explora la base biològica de l’autisme, la depressió, l’esquizofrènia, l’alzhèimer o les addiccions»
És cert que el llibre pot resultar dens a causa de la falta d’un fil conductor. Malgrat estar escrit en un llenguatge assequible, està organitzat encapítols monotemàtics a manera de temari docent, la qual cosa dificulta una lectura amena. A estones es té la sensació d’assistir a una lliçó magistral d’universitat, programada per a just havent dinat. No obstant això, el més destacable del llibre no és el que ens explica sinó les reflexions que sorgiran en el lector arran dels descobriments científics que s’hi descriuen. Per exemple, Kandel ens parla de les causes genètiques d’alguns trastorns mentals, de lesions cerebrals que poden fer-nos més irresponsables, de com les addiccions provoquen canvis neurològics que fan molt difícil evitar recaigudes, de com un trauma comporta canvis epigenètics que modulen la nostra resposta futura enfront de l’estrès, o de com la teràpia pot alterar les connexions neuronals. El lector curiós veurà qüestionades les nostres capacitats i els límits de la nostra voluntat, es plantejarà l’abast de les nostres motivacions i les nostres emocions, i gaudirà de pegar voltes a diferents aspectes de la naturalesa humana. I si el lector no té tirada a reflexionar, com a mínim tindrà una visió general del que sabem els científics avui dia sobre el cervell. Li avance que no és molt, però almenys trobe que sabem més que de naus alienígenes. Trobe.
