Què entenem per un cervell normal? O millor encara, com és un cervell que es troba dins de la mitjana? Aquestes són les preguntes que planteja la Dra. María José Mas.
Els cervells no poden ser agrupats en dues categories excloents: masculins i femenins. Avui dia, la realitat és una altra.
Les narracions preparen la nostra ment per a qualsevol cosa o catàstrofe que puga vindre. Els somnis mentre dormim també constitueixen una mena d'entrenament per a la vigília.
Com que les drogues d’abús i la ingesta de menjar ultraprocessat actuen sobre els mateixos mecanismes cerebrals, ens qüestionem si el consum excessiu i crònic de certs aliments rics en greix i sucres podria sensibilitzar el circuit cerebral de recompensa incrementant la vulnerabilitat al consum de drogues.
Roger Bartra es va llicenciar a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història en 1967. Va cursar estudis de mestratge en ciències antropològiques a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i es va doctorar en sociologia a la Sorbona de París.
Es pot estudiar l’aplicació de la neurociència a l’educació mantenint tots els ets i uts del mètode científic utilitzat en neurociència? O encara més bàsic, es pot aplicar la neurociència a l’educació?
Imagine que ha de descriure, amb un text escrit i de manera detallada, els moviments que realitza amb les seues mans en lligar-se els cordons de les sabates. Prove si més no a imaginar-ho, però sense moure físicament les mans.
Mentre el son profund es caracteritza per una baixa activitat cerebral, en la fase REM l’activitat cerebral és alta, semblant a la de la vigília. Si ens despertem en aquesta fase, és molt freqüent que recordem estar somniant. Però, per què somniem? Ho explica Ferran Martinez-Garcia.
La moralitat es defineix com «el conjunt de costums i normes que es consideren bones per a dirigir o jutjar el comportament de les persones en una comunitat», però alguna vegada ens hem parat a pensar si la biologia ha representat un paper clau en l’establiment d’aquests valors morals en la nostra societat?