Entendre què ens diferencia de la resta d’animals és una antiga obsessió de l’ésser humà. Un dels atributs als quals amb freqüència acudim per a justificar la nostra suposada superioritat és la intel·ligència. Però, com comparar la intel·ligència d’espècies tan diferents com la d’un humà, un polp o un dofí?
El llibre de Mark O’Connell Cómo ser una máquina s’endinsa de ple en el transhumanisme. Des d’un plantejament periodístic, i amb una soltesa estilística admirable, O’Connell visita els diferents prohoms d’aquestes disciplines i va exposant els seus plantejaments.
«La nueva biología de la mente» explora la base biològica de l’autisme, la depressió, l’esquizofrènia, l’alzhèimer o les addiccions.
El major repte de la neurociència és comprendre com sorgeix la ment autoconscient a partir de l’activitat electroquímica de la protuberància de cèl·lules que tots transportem dins del crani.
Xurxo Mariño, neurofisiòleg i professor titular de la Universidade da Coruña, col·laborarà amb Mètode de manera habitual amb la seua pròpia secció, Matèria obscura, a partir del pròxim número 101 de la revista.
Quin és l'origen de l'autoconsciència humana? El pròxim 5 de juny a les 19:00 hores, Xurxo Mariño ofereix una conferència a La Nau sobre el gran repte de la neurociència: trobar el perquè de la nostra ment.
Perquè el cervell funcione correctament és essencial que el nombre de neurones siga l’adequat: ni més ni menys.
Les interfícies cervell-computadora (ICC) permeten controlar dispositius sense generar cap acció motora, només mitjançant la descodificació directa dels senyals cerebrals de l’usuari.
L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives inaugura un cicle sobre neurociència al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València baix la coordinació dels professors Isabel Fariñas i Federico Pallardó.
En homenatge a Jorge Wagensberg (1948-2018) publiquem la seua columna més recent a Mètode: «Pot pensar una màquina?». Aquest text correspon al número 96 de la revista: Narrar la salut. Literatura i medicina.