L’ètica algorítmica
Francesc Torralba
Edicions 62. 222 pàgines.
Francesc Torralba ha escrit un llibre ben interessant sobre qüestions fonamentals que afecten l’avanç de la intel·ligència artificial i els dilemes ètics que se’n deriven. És un llibre de prosa senzilla i explicativa, que va exposant la problemàtica ètica que genera el progrés tecnològic. S’inicia amb aquestes preguntes cabdals: «S’ha oblidat l’ètica dels algoritmes? S’han oblidat els algoritmes de l’ètica? Nit i dia, estem confrontats als algoritmes. La seva influència sobre les nostres opinions polítiques, el nostre humor o les nostres decisions està més que demostrada». La nostra interacció amb Internet i les xarxes socials deixa un rastre ocult però accessible, i crea un perfil de l’usuari, que és emprat per a activitats poc regulades, de les quals sovint no som conscients.
En aquest sentit, Torralba, director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada a la Universitat Ramon Llull, comenta els recels dels tecnopessimistes, que veuen l’avanç imparable de la tecnologia informàtica i robòtica com una amenaça cap a la integritat de la naturalesa humana. Els tecnopessimistes titllen els tecnooptimistes d’ingenus i els critiquen per desconèixer la naturalesa humana i els usos perversos de la tecnologia tant al llarg de la història com en el present. Els tecnooptimistes, en canvi, veuen els seus interlocutors com figures romàntiques, ancorades en el passat, resistents al canvi, nostàlgiques d’un món definitivament superat. Però és cert que des d’Ian Kerr fins a Geoffrey Hinton, molts coneixedors de la intel·ligència artificial s’han mostrat preocupats per la deriva destructiva que aquesta podria prendre, com ara amb robots assassins que podrien integrar-se en els exèrcits.
Per tant, Torralba planteja la pregunta si els robots podran, un dia, esdevenir agents ètics explícits com ho són els mateixos éssers humans. Resulta difícil fer prediccions en aquest sentit, però alguns autors opinen que només els éssers orgànics i no els robots estan dotats d’una veritable sensibilitat. D’aquesta manera, aquests robots assassins, integrats en els exèrcits, es convertirien en màquines eficients en la destrucció, sense cap mena de restricció ètica o sentimental que poguera aturar o apaivagar una mica els seus actes.
Per a evitar situacions així, com proposa Torralba, caldria tractar els sistemes d’intel·ligència artificial com si foren nous productes farmacèutics: sotmetre’ls a assaigs rigorosos per a comprendre els seus efectes nefastos potencials i reparar tot biaix que puga afectar els resultats, abans que els sistemes siguen posats al mercat.
Comptat i debatut, el llibre del professor Torralba és un assaig de gran actualitat, necessari per a entendre els temps immediats que viurem. I ens alerta, amb raó, que «la tecnologia desbocada ens pot conduir al pitjor dels mons possibles. Necessitem consolidar un humanisme tecnològic de base àmplia, assentat sobre la més noble tradició clàssica occidental i bastit sobre els ideals de la Il·lustració europea». Però, per a això, és clar, caldria abandonar el neoliberalisme anorreador que cada vegada més dirigeix totes les polítiques mundials, i buscar un ampli consens sobre els límits del desenvolupament tecnològic. Cosa gens fàcil, tal com va el món.
