Malgrat que el coronavirus és un microbi, l'autor fa ús de dos símils animals per explicar l'aparició, sobtada i imprevista (o no) de fenòmens com la COVID-19, però també d'altres desastres «imprevistos», siguin econòmics, socials, polítics o altres.
La investigadora i novel·lista Carme Torras va analitzar els dilemes ètics dels avanços en intel·ligència artificial el passat 26 de març a La Nau de la Universitat de València.
Quins reptes plantegen les xarxes socials i la utilització massiva de dades? El pròxim 26 de març a les 19:00 hores, Carme Torras ofereix una conferència a La Nau sobre intel·ligència artificial, ètica i ciència-ficció.
El número de tardor de Mètode s'endinsa en el món de les màquines: analitzem com la robòtica i la intel·ligència artificial modularan el segle XXI.
La creixent interacció amb màquines planteja un seguit de qüestions sobre les quals no hi ha experiència i tampoc una predicció fiable per saber com influiran en l’evolució de la societat.
The Painting Fool pot considerarse un pioner en el camp de la intel·ligència artificial aplicada a la creativitat i a la pintura.
Les tecnologies de robòtica i automatització i intel·ligència artificial tenen un immens potencial per a afrontar molts dels reptes socials inclosos en els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de l’Organització de les Nacions Unides.
Hi ha qui diu que un humanoide hauria de tenir un “cos complet”, exactament com un humà, però d’altres se centren més en les seues habilitats. Repassem breument la robòtica humanoide.
Les interfícies cervell-computadora (ICC) permeten controlar dispositius sense generar cap acció motora, només mitjançant la descodificació directa dels senyals cerebrals de l’usuari.
L’aprenentatge profund és un tema indiscutiblement popular. No obstant això, és curiós que l’èxit actual i la pràctica de l’aprenentatge profund pareixen no estar correlacionats amb la comprensió més teòrica i formal d’aquest camp.