En aquesta distopia, l'autor ens fa reflexionar sobre què és allò que ens defineix com a humans, al mateix temps que ens introdueix idees colpidores sobre la ciència, la societat, la cultura i la condició humana.
Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada a la Universitat Ramon Llull, ha escrit un llibre ben interessant sobre qüestions fonamentals que afecten l’avanç de la intel·ligència artificial i els dilemes ètics que se’n deriven.
Aquesta monografia explora el tema del transhumanisme i proporciona arguments per poder participar en el que potser serà el debat més transcendent de la nostra història.
Parlem amb Carme Torras, investigadora en robòtica, sobre la seua recerca en robots assistencials i sobre la perspectiva ètica de la robòtica.
Roger Bartra es va llicenciar a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història en 1967. Va cursar estudis de mestratge en ciències antropològiques a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i es va doctorar en sociologia a la Sorbona de París.
Em plantejaven escenes d’un món quasi apocalíptic i distòpic, basades en l’imaginari col·lectiu creat pels llibres i pel·lícules de ciència-ficció. Ara, quin és el límit?
El llibre de Mark O’Connell Cómo ser una máquina s’endinsa de ple en el transhumanisme. Des d’un plantejament periodístic, i amb una soltesa estilística admirable, O’Connell visita els diferents prohoms d’aquestes disciplines i va exposant els seus plantejaments.
Sota el lema 'Uneix-te al repte del desenvolupament sostenible', la quarta Falla Immaterial permetrà als participants «mesurar com d'alineats estem amb els ODS en el nostre dia a dia».
La biònica ha revolucionat la indústria sanitària amb la substitució de membres del cos humà mitjançant aparells i artefactes tècnics capaços de suplir o ajudar a substituir certes parts anatòmiques danyades.
El número de tardor de Mètode s'endinsa en el món de les màquines: analitzem com la robòtica i la intel·ligència artificial modularan el segle XXI.