Los tipos de hábitat de interés comunitario de España
Guía básica
Rafael Hidalgo (direcció)
Ministerio de Medio Ambiente. Madrid, 2005. 287 pàgines.
La natura europea ha estat des de ben antic utilitzada i modificada per atendre les necessitats de l’espècie humana. L’agricultura, la ramaderia, la urbanització han alterat l’estructura natural original del territori destruint determinats entorns, però també creant-ne de nous producte de les interaccions del medi natural amb les activitats humanes. La Unió Europea decidí l’any 1992 establir una normativa per protegir les espècies i els entorns on aquestes viuen i crear una xarxa d’espais protegits a tot Europa. La Directiva 92/43/CEE (Directiva Hàbitats) i la xarxa Natura 2000 són el resultat d’aquestes accions que tenen per objectiu bàsic protegir i mantenir la biodiversitat mitjançant la conservació d’hàbitats i no únicament d’espècies aïllades. Per aconseguir aquest objectiu s’han realitzat nombrosos treballs adreçats a conèixer la diversitat dels hàbitats a l’Estat espanyol que s’han reflectit en la publicació de diversos mapes i manuals fora de l’abast del públic pel seu llenguatge tècnic i en alguns casos per l’escassa distribució que han tingut. Per tal de compensar aquesta manca d’informació, s’ha editat aquest llibre, que aporta una visió general de la diversitat d’hàbitats existents per al conjunt d’Espanya.
És una obra divulgativa amb un llenguatge tècnic ajustat, el que la fa molt assequible per al públic en general, encara que per l’estructura, continguts i extensió no es puga definir com un llibre de lectura general. Possiblement els que més la usaran seran tècnics que desenvolupen les seues activitats en entorns naturals i necessiten una base de coneixement sobre aquest tema, o també docents que vulguen iniciar aquest coneixement. No es tracta d’un manual tècnic, és més aïna una introducció al coneixement sobre la diversitat d’hàbitats, les seues característiques principals i els processos de catalogació i protecció que s’hi porten a terme.
Al llibre s’estableixen nou grans grups d’hàbitats (boscos, hàbitats d’aigua dolça, matollars esclerofils, formacions herboses, bruguerars i matollars temperats, hàbitats rocosos i coves, torberes i àrees pantanoses, hàbitats costaners i de vegetació halòfila i dunes marines i continentals), dins de cadascun d’ells estableix subgrups (29), que finalment ja acullen les fitxes dels hàbitats (116) d’una manera específica. Cadascun dels hàbitats presenta una fitxa que recull les dades més importants. En totes hi ha una descripció senzilla dels aspectes essencials de l’hàbitat i després quatre apartats: distribució geogràfica a Espanya, característiques del medi, vegetació i flora de l’hàbitat, i fauna més característica. S’inclou també en cada fitxa un mapa de distribució de l’hàbitat a Espanya, els codis de les aliances fitosociològiques de l’Atlas de los Hábitats de España incloses en aquest tipus d’hàbitat i diverses imatges de l’hàbitat i les espècies de flora i fauna més interessants que s’hi troben.
