«Nature via Nurture», de Matt Ridley

130-53

Nature via Nurture. Matt Ridley. Harper Collins, Nova York, 2003. 336 pàgines.

Quins són els factors que modelen el nostre caràcter, la nostra intel·ligència o la nostra personalitat? En altres paraules, què ens fa humans? El segle xx ha estat testimoni d’una de les èpoques més afer­rissades en la història d’aquest debat i, després de dècades de mesures socials atroces (e.g. l’eugenèsia), confrontacions científiques estèrils i un enverinat debat públic, continuem topant amb preguntes l’essència de les quals amb prou feines ha canviat: fins a quin punt som criatures esclaves del nostre DNA, preprogramades per a ser intel·ligents o estúpides, sociables o asociables, pacífiques o agressives, i fins a quin punt som com una tabula rasa on són els entorns familiar, social i cultural els que dicten la nostra personalitat i les nostres capacitats cognitives?

Qué nos hace humanos ens invita a alliberar-nos d’aquests vells prejuís per a endinsar-nos en un món: «…on els gens no són un titellaire que mou els fils del vostre comportament, sinó titelles a mercè del vostre comportament; un món on l’instint no és el contrari de l’aprenentatge, on, de vegades, les influències ambientals són més irreversibles que les genètiques i on la naturalesa està dissenyada per a l’experiència.»

Els gens romanen actius al llarg de la vida, encenent-se i apagant-se, desfent i refent en constant resposta a l’ambient i a l’experiència i, encara més important, ho fan perquè estan dissenyats per fer-ho. És aquesta complexa interacció, en què genotip i ambient s’expressen constantment l’u per mitjà de l’altre, la que determina les complexitats del nostre comportament.

Ridley aprofita aquesta idea per delectar-nos amb una aclaparadora col·lecció de fascinants fets científics que utilitza per repassar, amb sorprenent erudició, alguns dels temes més interessants i controvertits del debat sobre la naturalesa humana. L’esqui­zofrènia, l’empremta o l’evolució del llenguatge es converteixen en casos que l’autor aprofita per a presentar-nos els últims avenços en alguns dels camps més puixants del panorama científic actual, i ho fa de manera àgil, coherent i eficaç.

«La complexa interacció, en què genotip i ambient s’expressen constantment. L’u per mitjà de l’altre, és la que determina les complexitats del nostre comportament»

L’elecció dels ingredients és perfecta: una mica d’història, un poc de sociologia de la ciència, una generosa dosi d’opinió i especulació i, sobretot, un estil amè, vivaç i irònic. De la mà de delicioses metàfores, teix una trama que enganxa el lector al llibre com si es tractara d’una no­vel·la de suspens, conduint-lo a través de temes tan enrevessats com el de la modificació de les xarxes neuronals amb l’experiència, com si es tractara d’un cas detectivesc. En el procés, i entremesclats en la trama científica com a personatges holmesians, el lector va descobrint la vida i història d’alguns dels protagonistes més cèlebres del conflicte.

En definitiva, aquest llibre serveix per a comprendre que moltes de les qüestions que durant dècades han acaparat el debat sobre la naturalesa humana només han servit per a distraure’ns de les preguntes realment importants, i prolongar una polèmica ja obsoleta. Aquest és potser el missatge més important del llibre, i el seu major triomf. Una exposició brillant i deliciosa d’una idea que hauria de servir per a abandonar confrontacions gastades i elevar el debat a un nou nivell. En l’horitzó, i com avança l’últim capítol, ens espera una plètora de preguntes excitants sobre les connotacions morals, socials i polítiques d’algunes de les respostes que ens ofereix la ciència sobre allò que ens fa humans. Un llibre imprescindible.

© Mètode 2011 - 53. Cartografia - Primavera 2007
Investigador Ramón y Cajal de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (Universitat de València).