Quins són els factors que modelen el nostre caràcter, la nostra intel·ligència o la nostra personalitat? En altres paraules, què ens fa humans? El segle xx ha estat testimoni d’una de les èpoques més aferrissades en la història d’aquest debat i, després de dècades de mesures socials atroces (e.g. l’eugenèsia), confrontacions científiques estèrils i un enverinat debat públic, continuem topant amb preguntes l’essència de les quals amb prou feines ha canviat: fins a quin punt som criatures esclaves del nostre DNA, preprogramades per a ser intel·ligents o estúpides, sociables o asociables, pacífiques o agressives, i fins a quin punt som com una tabula rasa on són els entorns familiar, social i cultural els que dicten la nostra personalitat i les nostres capacitats cognitives?
Qué nos hace humanos ens invita a alliberar-nos d’aquests vells prejuís per a endinsar-nos en un món: «…on els gens no són un titellaire que mou els fils del vostre comportament, sinó titelles a mercè del vostre comportament; un món on l’instint no és el contrari de l’aprenentatge, on, de vegades, les influències ambientals són més irreversibles que les genètiques i on la naturalesa està dissenyada per a l’experiència.»
Els gens romanen actius al llarg de la vida, encenent-se i apagant-se, desfent i refent en constant resposta a l’ambient i a l’experiència i, encara més important, ho fan perquè estan dissenyats per fer-ho. És aquesta complexa interacció, en què genotip i ambient s’expressen constantment l’u per mitjà de l’altre, la que determina les complexitats del nostre comportament.
Ridley aprofita aquesta idea per delectar-nos amb una aclaparadora col·lecció de fascinants fets científics que utilitza per repassar, amb sorprenent erudició, alguns dels temes més interessants i controvertits del debat sobre la naturalesa humana. L’esquizofrènia, l’empremta o l’evolució del llenguatge es converteixen en casos que l’autor aprofita per a presentar-nos els últims avenços en alguns dels camps més puixants del panorama científic actual, i ho fa de manera àgil, coherent i eficaç.
«La complexa interacció, en què genotip i ambient s’expressen constantment. L’u per mitjà de l’altre, és la que determina les complexitats del nostre comportament»
L’elecció dels ingredients és perfecta: una mica d’història, un poc de sociologia de la ciència, una generosa dosi d’opinió i especulació i, sobretot, un estil amè, vivaç i irònic. De la mà de delicioses metàfores, teix una trama que enganxa el lector al llibre com si es tractara d’una novel·la de suspens, conduint-lo a través de temes tan enrevessats com el de la modificació de les xarxes neuronals amb l’experiència, com si es tractara d’un cas detectivesc. En el procés, i entremesclats en la trama científica com a personatges holmesians, el lector va descobrint la vida i història d’alguns dels protagonistes més cèlebres del conflicte.
En definitiva, aquest llibre serveix per a comprendre que moltes de les qüestions que durant dècades han acaparat el debat sobre la naturalesa humana només han servit per a distraure’ns de les preguntes realment importants, i prolongar una polèmica ja obsoleta. Aquest és potser el missatge més important del llibre, i el seu major triomf. Una exposició brillant i deliciosa d’una idea que hauria de servir per a abandonar confrontacions gastades i elevar el debat a un nou nivell. En l’horitzó, i com avança l’últim capítol, ens espera una plètora de preguntes excitants sobre les connotacions morals, socials i polítiques d’algunes de les respostes que ens ofereix la ciència sobre allò que ens fa humans. Un llibre imprescindible.
