La història real de com i per què té ratlles la zebra és un enigma evolutiu que ha desafiat etòlegs i biòlegs evolutius des de fa més de cent anys.

En aquesta nova entrada d'«Espais de ciència», ens traslladem a l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, on Pau Carazo estudia l’evolució del comportament i, en particular, la selecció sexual.

En diverses espècies d’animals, les femelles exhibeixen preferències marcades per mascles amb ornaments relativament rars a la població.

Sembla que el temor a la mort no és únic a la nostra espècie. Les respostes d'alguns animals davant la mort podrien estar associades a emocions semblants a les que ens envaeixen quan soterrem els nostres.

L'ésser humà té certs biaixos, com el biaix del supervivent. Alguns d'aquests biaixos semblens ser adaptatius, i altres, limitacions de la nostra capacitat d'assimilar informació.

Parlar de la vida és parlar de cooperació. Com és possible que, en un món dominat per la competència pels recursos, per l’evolució darwiniana, la cooperació represente un paper tan rellevant?

La vida evoluciona com sistema caòtic determinista: es regeix per principis deterministes però moltes petites variacions donen lloc a resultats molt dispars

Les històries, en simular accions, persones i escenaris reals, exploten l’obsessió del cervell per vincular causes amb efectes. Estudis recents suggereixen que les narracions poden haver tingut beneficis evolutius.