Des de la cèl·lula més senzilla als homínids que es van aixecar a dues potes a la sabana africana del pliocè, la història de la vida en aquest planeta es basa en la cooperació.

L’evolució podria afavorir l’existència d’una llarga vida postmenopàusica en les femelles de determinades espècies, com la humana.

Vivim en una era de contradiccions. L’era en la qual podríem aterrar a Mart, dominar el nostre ADN, o aprendre a fondre dos àtoms i recrear el Sol, és també l’era de Trump, del negacionisme al canvi climàtic, o de la inversió de milions d’euros en pseudociències sense cap fonament científic, com l’homeopatia.

A més de resultar vital per a la nostra salut intestinal, la microbiota intestinal sembla capaç de comunicar-se amb el nostre cervell.

David Martínez La cooperació és indispensable per a la vida. Les cèl­·lules que componen el nostre cos i el de tots els animals, plantes i

 Mètode «La selecció natural

Envellir és encara l’únic mitjà que s’ha trobat per viure molt de temps Charles Augustin Sainte-Beuve Els éssers humans acceptem,

José Luis Iniesta El sol d'un plàcid dia primaveral acarona el verd d'una praderia qualsevol en algun racó recòndit dels Estats Units. Entre l'herba, un

Diu la llegenda que el rei Salomó tenia un anell que li permetia entendre el llenguatge dels animals, la qual cosa el feia savi

[caption id="attachment_4621" align="alignleft" width="200"] Qué nos hace humanos. Matt Ridley. Taurus Ediciones, SA, Madrid, 2004. 360 pàgines.[/caption] Quins són els factors que modelen el nostre