La vida evoluciona com sistema caòtic determinista: es regeix per principis deterministes però moltes petites variacions donen lloc a resultats molt dispars
Les històries, en simular accions, persones i escenaris reals, exploten l’obsessió del cervell per vincular causes amb efectes. Estudis recents suggereixen que les narracions poden haver tingut beneficis evolutius.
Adoptar una mirada evolutiva ajuda a explicar per què homes i dones reaccionen de manera diferent davant de determinades malalties infeccioses i a entendre (i combatre) les estratègies dels virus en la seua incessant carrera evolutiva per infectar-nos i propagar-se entre nosaltres.
Entendre què ens diferencia de la resta d’animals és una antiga obsessió de l’ésser humà. Un dels atributs als quals amb freqüència acudim per a justificar la nostra suposada superioritat és la intel·ligència. Però, com comparar la intel·ligència d’espècies tan diferents com la d’un humà, un polp o un dofí?
El monogràfic Formes infinites explora, des de la biologia evolutiva, alguns dels reptes més importants a què ens enfrontem com a espècie.
Les cures maternals inclouen tot tipus de comportaments protectors, incloses formes molt variades d’alimentar la descendència.
Entrevista a Hanna Kokko, catedràtica de Biologia Evolutiva de la Universitat de Zuric.
Us presente l’(hipotètic) senyor Smith: un ciutadà i pare exemplar de caràcter afable i tranquil, a més d’un reputat metge i un membre estimat en la seua comunitat.
Des de la cèl·lula més senzilla als homínids que es van aixecar a dues potes a la sabana africana del pliocè, la història de la vida en aquest planeta es basa en la cooperació.
L’evolució podria afavorir l’existència d’una llarga vida postmenopàusica en les femelles de determinades espècies, com la humana.
