«Neurociencia para Julia», de Xurxo Mariño

Neurociencia para Julia
Un viaje de exploración a la máquina de la mente
Xurxo Mariño 
Laetoli/Universidad Pública de Navarra. Pamplona, 2012. 
224 pàgines.

Penetrar en les profunditats del cervell té quelcom de prospecció petrolífera. El cirurgià introdueix una petita sonda, fina com un cabell, mentre l’especialista li canta la distància a què es troba del seu objectiu. Deu, nou, vuit… El zero és el punt de destinació i cada número dalt o baix és una desena de mil·límetre. La intervenció per a implantar un elèctrode contra el Parkinson dura al voltant de vuit hores i és una mena de viatge a cegues cap a un món inexplorat, en el qual cal despertar de tant en tant el pacient per comprovar que no s’ha provocat dany. «Com saben exactament en quina regió es troben?», em vaig preguntar en assistir a una d’aquestes opera-cions. Segueixen una gràfica en què llegeixen els impulsos elèctrics. «En funció de com parla cada neurona –em va explicar el neurocirurgià Juan Antonio Barcia– sabem en quina zona del cervell som.»

L’especialista capaç d’interpretar l’idioma de les neurones és el neurofisiòleg, i aquest és el camp que Xurxo Mariño fa dècades que investiga i que es dedica a divulgar amb passió en els més diversos àmbits. El coneixement sobre els senyals elèctrics i químics del cervell s’ha multiplicat en pocs anys, però –com succeeix amb les opera-cions a cervell obert– amb prou feines comencem a comprendre per on naveguem, quin idioma parlen les neurones i què es diuen entre si.

En el seu llibre Neurociencia para Julia, publicat per l’editorial Laetoli, Xurxo Mariño tracta de traslladar al públic en general el coneixement generat en el seu camp. Les seues pàgines són un brillant intent de passar a net el que sabem sobre el funcionament del cervell (de l’encèfal en el seu conjunt, per a parlar amb propietat) deixant de banda la xarrameca vaga i les especulacions, i sense caure pel pendent fàcil de l’autoajuda, per la qual llisquen últimament moltes de les aproximacions més mediàtiques a la neurociència.

Però aquest punt de partida no implica deixar de costat els aspectes més fascinants de la nostra ment.  En el llibre trobem una explicació senzilla i amena de la successió de senyals que s’activen quan movem un dit del peu o la constel·lació de connexions que es posen en marxa quan tenim un record. S’hi expliquen també, amb senzillesa, els ressorts químics que condicionen el «jo», el que succeeix quan parlem, somiem o quan la nostra misteriosa màquina mental es posa a escriure poesia.

Com altres títols de la col·lecció, el llibre es dirigeix a una adolescent fictícia en un to didàctic i epistolar. Pels ulls i oïdes de Julia, el lector aprèn com es mouen els músculs, les novetats sobre la neurogènesi o quines conseqüències té la asimetria cerebral en la manera de besar la nostra parella. El destinatari no és únicament el lector llec en la matèria, aquest és un llibre amb diversos nivells de profunditat que serà útil per a aquell que desitge ordenar les seues idees sobre neurociències i aproximar-s’hi amb rigor, i que potser servirà a algú de llibre de consulta per la claredat de conceptes.

«Xurxo Mariño és, abans que res, un divulgador nat. Però a banda de la seua naturalesa didàctica, ‘Neurociencia para Julia’ és una subtil invitació al pensament crític i a l’escepticisme»

Xurxo Mariño, professor i investigador de la Universitat- de la Corunya, ha treballat en l’Institut de Tecnologia de -Massachusetts (MIT) i és, abans que res, un divulgador nat. Des de fa anys explica conceptes bàsics sobre neurociències en les més variades plataformes, ja siga la televisió, les xarxes socials o els auditoris davant els quals ofereix els seus coneguts discurshows. Alguns dels punts que explica en aquest llibre han estat polits i perfeccionats per la pràctica en les moltes conferències que pronuncia en col·legis i bars de ciència, on interactua amb el públic i li llança pilotes per mostrar-li la màquina de predicció en què s’ha convertit el cervell.

A banda de la seua naturalesa didàctica, Neurociencia para Julia és una subtil invitació al pensament crític i a l’escepticisme. L’autor ens recorda sovint que el nostre cervell, el lloc on es fabriquen els nostres somnis i pensaments, viatja en l’interior del receptacle del crani, aïllat del món i en la més absoluta foscor. En aquest lloc, una sèrie de connexions nervioses componen totes les experiències de la nostra vida, interpreten el món i el reconstrueixen com en la pantalla d’un cinema perquè pugues interactuar amb l’exterior. Però tot és reconstrucció i fruit de l’activitat de les teues neurones.

«Els colors, els sabors, els sons –escriu– existeixen com una construcció del teu encèfal. Ací fora el que hi ha és radiació electromagnètica, molècules, ones d’aire, etcètera. […] El teu món és una reconstrucció virtual que es fa en part prenent aquesta informació.» El que succeeix a continuació, aquest dilema entre ment-cervell, és un debat que Xurxo Mariño deixa sobre la taula sense escarafalls i sense deixar-se portar per la grandiloqüència, perquè, com apunta, la ciència no ofereix resultats inamovibles i definitius sinó respostes temporalment satisfactòries amb els elements que tenim. La certesa que no sabem molt sobre la ment i que això que en diem «realitat» és un artifici generat per senyals elèctrics i químics no resta un àpex d’emoció a l’assumpte de fons, sinó que ofereix una eina ideal per tractar d’enganyar-se tan poc com es puga. «El món és ací fora, Julia», recorda l’autor. «El que hi faces depèn de tu.»