«¿Por qué el cielo es azul?», de Javier Fernández Panadero

¿Por qué el cielo es azul?

¿Por qué el cielo es azul? La ciencia para todos.
Javier Fernández Panadero
Ed. Páginas de Espuma, Madrid, 2005, 230 pàgines.

Quantes vegades no li ha sorgit un dubte insidiós, d’aquells que no hi ha manera de llevar-se’l del cap, i no ha pogut trobar un «científic de guàrdia» que poguera resoldre-li’l? Si li ha passat més d’una vegada, no ho dubte, aquest és el seu llibre; ni més ni menys que un «científic de guàrdia» de butxaca. Ens referim al llibre ¿Por qué el cielo es azul? La ciencia para todos, opera prima de Javier Fernández Panadero, un autor que a poc a poc va fent-se un lloc en el panorama divulgatiu espanyol. Si bé el títol no és gaire original (en el mercat anglosaxó podem trobar-nos mitja dotzena de llibres de divulgació amb idèntic títol), sí que descriu molt bé les pretensions del llibre: respondre aquelles preguntes que tots en alguna ocasió ens hem fet. La temàtica és molt variada; comprèn diverses matèries (física, biologia, tecnologia, geologia…), i engloba tant preguntes que podríem classificar de profundes (per exemple, s’apagarà el Sol?) com fets quotidians en els quals rares vegades reparem (per exemple, per què neteja el sabó?). Les preguntes no es presenten agrupades per temes, la qual cosa sens dubte agrairà qui desitge llegir el llibre d’una tirada. Com el mateix autor justifica en la introducció, s’ha procurat que hi haja variació de temes entre preguntes consecutives a fi d’evitar la saturació del lector. No obstant això, en l’índex temàtic que hi ha al final del llibre, les podrem trobar agrupades per matèries.

Cal dir que tant en aquest índex temàtic com en l’analític, els nombres que apareixen no fan referència a números de pàgina, sinó a números de pregunta. Fins que un s’hi acostuma, resulta un poc embolicador trobar el que es busca. Al final de cada resposta hi ha, a més, un hipervincle a altres preguntes que guarden certa relació amb el tema, a la manera d’un «per a saber més». Les respostes a cada pregunta són breus i es llegeixen amb senzillesa, de fet ocupen típicament una sola pàgina. És per això un llibre àgil de llegir, i he d’afegir que és, a més, graciós. Per posar un «però», en la contraportada s’afirma que «tot serà fàcil de llegir, però exacte», i en efecte, les explicacions són fàcils i comprensibles… excepte en alguns temes de física dura, on resulten a vegades un poc picades, i no sempre exactes (ex. l’explicació del big bang) si bé són temes en què és difícil aconseguir ambdós objectius en l’espai d’una sola pàgina. En resum, ens trobem amb un llibre excel·lent, apte per a tothom, però especialment per al públic juvenil.

© Mètode 2006 - 50. Una història de violència - Número 50. Estiu 2006

Investigador de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.