S = e x2
La ciència del sexe
Pere Estupinyà
Random House Mondadori, Rosa dels Vents. Barcelona, 2013.
486 pàgines.
Pere Estupinyà publica la crònica d’un formidable tour de force erotòman que serà una fita en la divulgació científica local. Comença amb un orgasme autoinduït, per masturbació, sota les instruccions d’un protocol de neuroimatge funcional, allitat i entaforat dins un equip de ressonància magnètica als laboratoris de la Universitat Rutgers, a Nova Jersey, i acaba amb experiències gormandes en festes d’intercanvis de parelles, en clubs de Manhattan, on ell i una amiga (en surten dotzenes, d’amigues, pel llibre), s’endinsen amb la dedicació esperable dels estu-diosos del comportament. Pel mig, ha visitat clubs sado-maso a Nova York, ha fet cursos d’orgasme tàntric per via mental, ha compartit confidències amb actors i actrius porno al Bagdad barceloní, s’ha fet registres pletismogràfics de l’excitació peniana davant pel·lícules incitants als laboratoris de l’Institut Kinsey (Indiana), ha visitat clíniques especialitzades en el tractament de tota mena de disfuncions o malalties sexuals, ha avaluat un bon ventall de productes de farmàcia i estris de sex-shop, i ha pres copes conversant per tot el planeta, als congressos de sexologia, amb els investigadors i els clínics més reconeguts.
Si voleu informació actual i detallada dels costums, les variants, les preferències i les orientacions de la conducta sexual dels homes i les dones (i les d’alguns animalons, també), així com dels engranatges biològics que les fan possibles i de les dèries psicològiques que sovint les acompanyen, el compendi «estupinyaire» és el vostre llibre. Mètode triat: accedir als estudis més recents que els diversos fronts de recerca van obrint en la descripció dels mecanismes del sexe i visitar, a continuació, els laboratoris punters o acostar-se a les reunions on intervenen els protagonistes de les troballes, per combinar la digestió de les dades amb la conversa distesa. I amb l’ingredient addicional de la disposició del cronista a avenir-se, de bon grat, a fer de conill d’índies i a completar exhaustives pràctiques de camp, pel seu compte, per arribar a un tast sòlid i treballat, de primera mà, de tot allò (o gairebé) que pretén descriure.
Estupinyà té talent pedagògic i ofici periodístic. Arrodoneix un panorama convincent i engrescador, alhora, del verger de subtileses que els rengles científics van afegint al dibuix afinat de la sexualitat. Els desficis, els goigs i la gimnàstica sexual així com les dèries erotògenes del magí tenen, des de fa una vintena d’anys, una riquíssima i creixent puntualització a la qual aquest assaig escrit amb la vivacitat d’un seguit de reportatges de magazine dominical fa justícia. Llàstima que l’autor ho espatlli, de tant en tant, quan alliçona a partir de biaixos totalment prescindibles. Pot servir, com exemple, el cant a una erma i tronada aproximació biopsicosociològica de la qual se’n fa portaveu de cara a patrocinar visions «integrals» i multidisciplinars de la sexualitat. Les ingenuïtats adoctrinadores d’aquest estil, al costat d’una deriva un puntet exhibicionista molt més excusable, donen uns tocs provincians a una obra de vocació cosmopolita de la qual se’n pot treure un sucós profit.
