Aquest llibre està dedicat a comprendre la immensa varie­tat d’estètiques sexuals i comportaments de festeig al regne animal, com apareixen i per a què.

Per a la generació de científics espanyols del primer terç del segle xx, ciència i educació formaven un binomi inseparable, absolutament imprescindible en el procés de construcció de la ciutadania lliure.

La biologia ha servit i encara serveix per a justificar pràctiques discriminatòries contra grups de persones, però la realitat és més complexa del que la lògica dualista humana està disposada a acceptar.

Respon Enrique Font, professor titular d'Etologia a l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva.

Podem separar dos moments en la història de les narracions sobre malalts de sida: abans i després del descobriment de les triteràpies. Analitzem els canvis que ha produït en la literatura aquest nou paradigma.

Biòloga i doctora en Neurociències per la Universitat de València, actualment participa en una investigació sobre neuroanatomia i comportament sociosexual.

Comunicador científic, escriptor i speaker. Així es defineix Pere Estupinyà (Tortosa, 1974). Titulat en Química i Bioquímica, va començar a explicar allò que feia i allò que llegia primer als seus amics, i després en una emissora local de Tortosa i en un diari comarcal.

Les malalties venèries eren una càrrega ben pesada a començament del segle XX. La sífilis era el paradigma de degeneració física i psíquica, destructor de la família i la societat, i el sifilític va ser objecte de les estratègies eugenèsiques: aïllament, esterilització i, en casos

«S=EX²» ofereix informació actual i detallada dels costums, les variants, les preferències i les orientacions de la conducta sexual humana.

Amb independència de quin siga el mecanisme responsable de l’orientació sexual d’un individu en particular, els científics han començat a plantejar-se la possibilitat que el comportament homosexual siga un producte del procés evolutiu explicable en termes de valor adaptatiu.