Aquest llibre està dedicat a comprendre la immensa varietat d’estètiques sexuals i comportaments de festeig al regne animal, com apareixen i per a què.
Per a la generació de científics espanyols del primer terç del segle xx, ciència i educació formaven un binomi inseparable, absolutament imprescindible en el procés de construcció de la ciutadania lliure.
La biologia ha servit i encara serveix per a justificar pràctiques discriminatòries contra grups de persones, però la realitat és més complexa del que la lògica dualista humana està disposada a acceptar.
Podem separar dos moments en la història de les narracions sobre malalts de sida: abans i després del descobriment de les triteràpies. Analitzem els canvis que ha produït en la literatura aquest nou paradigma.
Biòloga i doctora en Neurociències per la Universitat de València, actualment participa en una investigació sobre neuroanatomia i comportament sociosexual.
Comunicador científic, escriptor i speaker. Així es defineix Pere Estupinyà (Tortosa, 1974). Titulat en Química i Bioquímica, va començar a explicar allò que feia i allò que llegia primer als seus amics, i després en una emissora local de Tortosa i en un diari comarcal.
Les malalties venèries eren una càrrega ben pesada a començament del segle XX. La sífilis era el paradigma de degeneració física i psíquica, destructor de la família i la societat, i el sifilític va ser objecte de les estratègies eugenèsiques: aïllament, esterilització i, en casos
Amb independència de quin siga el mecanisme responsable de l’orientació sexual d’un individu en particular, els científics han començat a plantejar-se la possibilitat que el comportament homosexual siga un producte del procés evolutiu explicable en termes de valor adaptatiu.
Utilitzem cookies per assegurar que se li proporcione la millor experiència en el nostre lloc web. Si continua utilitzant aquest lloc suposem que accepta el seu ús.AccepteMés informació