The Restless Plant / Dow Koller / Harvard University Press. Cambridge, 2011. 224 pàgines.
El títol d’aquest llibre podria ser «L’incessant i lent moviment de les plantes». Aquesta lentitud fa que cataloguem les plantes com a organismes sèssils, la qual cosa és certa, i que les descriguem com immòbils en contrast amb els animals, la qual cosa és errònia.
The Restless Plant és una obra pòstuma de Dow Koller, professor de l’Hebrew University of Jerusalem, editada per Elizabeth Van Volkenburgh. Les plantes es mouen, vaja si es mouen!, i Dow Koller ens ajuda a percebre i a comprendre els seus moviments. Els òrgans de les plantes posseeixen estructures especialitzades que els permeten moure’s en resposta a estímuls externs. Creixen buscant l’energia lluminosa que necessiten per a la fotosíntesi i són capaces d’orientar-se per optimar-ne la captura alhora que mouen els seus òrgans per seguir els moviments del sol. Les plantes, en especial les enfiladisses, realitzen un moviment oscil·latori denominat circumnutació mitjançant el qual roten al voltant d’un eix central durant el seu creixement. A més, de vegades es valen d’estructures foliars, circells o arrels per enfilar-se. Les arrels excaven túnels, es contrauen i s’enfonsen en el sòl en cerca d’aigua i nutrients, però és que hi ha plantes, denominades geofites, que formen i mouen la major part dels seus òrgans sota terra. Altres han desenvolupat mecanismes de captura i digestió d’insectes per complementar una dieta pobra en nitrogen. Si fórem capaços d’adaptar sons a cada moviment de les plantes escoltaríem simfonies en la seua presència.
«Les plantes es mouen, vaja si es mouen! I Dow Koller ens ajuda en aquest llibre a percebre els seus moviments»
L’enfocament del llibre és fisiològic i es dirigeix a un públic ampli no especialitzat. S’estructura en vuit capítols: «Una visita guiada al moviment de les plantes», «Motors», «Moviments induïts per la gravetat», «El món subterrani», «Moviments in-duïts per la llum», «En cerca del sol», «Moviments induïts per les preses», «Moviments d’alliberament: abandonant el niu» i una «Conclusió». A més, l’autor suggereix lectures addicionals i ens proporciona un glossari de termes i un índex detallat de les nombroses espècies els moviments de les quals es descriuen.
En el llibre es relaten les bases mecanicistes del moviment de les plantes considerades com a màquines hidràuliques que aprofiten les parets cel·lulars rígides i la pressió osmòtica generada sobre aquestes. Les parts de les plantes executen moviments gràcies als canvis en la pressió cel·lular ocasionats per la captació o pèrdua d’aigua i als canvis higroscòpics que afecten la forma o la posició de les cèl·lules. L’autor explica el paper dels enllaços per pont d’hidrogen entre molècules d’aigua i entre aquestes i algunes macromolècules o el paper de les propietats anisòtropes de les parets cel·lulars en el moviment induït pels motors. Aquests motors poden ser multicel·lulars com els pulvínuls, que, en estar situats en la part basal de les fulles o dels pecíols, permeten orientar les fulles, o motors unicel·lulars com les cèl·lules oclusives dels estomes. Motors que fan ús de la força derivada del propi creixement, com els pèls absorbents radiculars, o motors compostos per cèl·lules madures que usen les forces originades pels canvis de turgència, com succeeix en les trampes contra insectes de les plantes carnívores, a les quals Darwin va dedicar un volum complet. Aquestes descripcions van acompanyades de caixes de text i figures molt acurades a l’estil de les làmines botàniques executades a plomí, la qual cosa facilita la comprensió del text. Trobe que el llibre compleix amb els objectius que es planteja, almenys parcialment. L’autor ens dóna com a punt de referència l’obra The Power of Movement in Plants, publicada per Charles Darwin i el seu fill Francis Darwin el 1880 (una traducció al castellà d’aquesta obra acaba d’aparèixer en l’editorial Laetoli, Plantas trepadoras). Des d’aquest punt de vista, el text és una mica frustrant, perquè amb prou feines dedica atenció a dos aspectes que, al meu parer, és necessari tractar. D’una banda hem avançat molt en la comprensió de les bases geneticomoleculars que subjauen en els moviments de les plantes, com els tropismes o els associats al ritme circadiari. Això a penes s’esbossa en algun cas i senzillament no es tracta en absolut en les escasses referències que sorprenentment fa el text de Koller al moviment de circumnutació. D’altra banda, igual com en el text de Darwin, es plantegen ací hipòtesis sobre el valor adaptatiu i significat evolutiu del desenvolupament d’òrgans especialitzats que permeten la gran varietat de moviments de les plantes. No obstant això Koller a penes suggereix que el progrés en la comprensió del significat biològic dels moviments de les plantes es produirà a partir de la integració de plantejaments fisiològics i geneticoevolutius.
