‘Understanding the discourse of aging’, editat per Vicent Salvador i Agnese Sampietro
Superar els estereotips de l'envelliment
La població de més de 65 anys és cada vegada major, especialment als països més desenvolupats on l’esperança de vida s’ha allargat de manera notable des de la meitat del segle XX. En aquest context, els estudis sobre l’envelliment han cobrat importància davant la necessitat d’analitzar no només l’aspecte biològic sinó també la construcció social que fem en les diverses societats del procés d’envellir.
El llibre Understanding the discourse of aging (“Comprendre el discurs sobre l’envelliment”) aprofundeix en aquestes idees sobre la vellesa i ho fa des d’una perspectiva múltiple on estan presents la lingüística, l’antropologia, la història, la literatura i la comunicació, entre altres. Així, ens acosta a aquesta etapa que sovint s’anomena amb l’eufemisme de tercera edat. Però, què vol dir ser major?
L’obra està dividida en quatre parts. La primera, de caràcter introductori, presenta des d’una perspectiva més general aproximacions més específiques com la que es fa des de la medicina, on especialitats com la geriatria i la gerontologia mostren la creixent importància d’aquest àmbit. Els rols i valors que s’associen a homes i dones majors, així com la forma en què s’acara la mort en l’àmbit rural, completen aquesta visió general.
La segona part aporta una anàlisi des de la perspectiva de gènere. És el mateix envellir per a una dona que per a un home? Els capítols aborden la representació de la dona i l’home majors a partir de l’anàlisi de mites com el de Fedra i de diverses obres i personatges de la narrativa i del cinema.
En la tercera part del volum s’apleguen altres aproximacions a partir de, per exemple, recorreguts temporals com el que es fa de l’obra de Shakespeare i d’autores més actuals com Susan Hill, Caryl Churchill i Lucy Kirkwood. En aquests discursos sovint es creen oposicions entre generacions, entre la forma d’entendre la vida per part de la gent jove i la major.
Finalment, el llibre se centra en la cultura popular i els mitjans de comunicació. Les webs de cites en línia i les xarxes socials poden constituir una eina útil contra l’aïllament i la soledat, i mostrar-nos les persones majors com a capacitades tecnològicament i actives sexualment, aspecte que sovint encara constitueix un tabú. Així, com mostren els capítols finals, la representació estereotipada de la vellesa és palesa en pel·lícules com les protagonitzades per Paco Martínez Soria, però també en les vinyetes actuals de diaris i bases de dades de més de vint països, així com en els discursos dels adolescents.
En una societat en què la joventut està entronitzada, l’OMS alerta sobre l’edadisme, la discriminació per motius d’edat i que condueix a la perpetuació de mites i creences estereotipades. Les persones majors han estat les més afectades per la pandèmia de COVID-19, fet que demostra com de lluny som d’aquell ideal d’envelliment saludable i empoderat que se’ns havia fet creure. Tots envellirem. La pregunta és com volem fer-ho.
