La tecnologia al servei del cultiu de la tomata

Concha Gómez Mena és científica titular del CSIC en l'IBMCP (CSIC-UPV)

Concha Gómez Mena als hivernacles de la UPV

Soc Concha Gómez Mena, soc investigadora a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP) de València. Actualment investigue sobre el desenvolupament reproductiu d’una planta de cultiu, la tomata; en concret sobre el desenvolupament de la flor i el procés de formació del fruit. La formació de fruits i llavors en la planta de tomata és un procés molt interessant que a més es pot aplicar de forma directa a la indústria, per la qual cosa volem descobrir els mecanismes moleculars que controlen aquests processos i com podríem controlar-los per a poder aplicar-los al mercat.

En aquest moment estem treballant en un projecte per a identificar els gens que controlen el desenvolupament i formació del polen. Aquest estudi posseeix moltes aplicacions i ara mateix, amb eines com l’edició gènica amb tecnologies CRISPR, és una cosa que podem fer d’una manera molt fàcil. Una d’aquestes aplicacions és l’obtenció de cultius en què es bloquege l’alliberament del polen i que puguen ser utilitzats en la generació de llavor híbrida. D’altra banda, el polen és molt sensible als canvis de temperatura i amb la situació actual de canvi climàtic estem treballant en l’obtenció de plantes més tolerants en condicions de calor extrema.

El grup d'investigació de Concha Gómez Mena

El grupo d’investigació Biologia i Biotecnologia del Desenvolupament Reproductiu, a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (CSIC-UPV). D’esquerra a dreta, Edelin Roque Mesa, Rim Hamza, Mª Jesús López Martín, Blanca Salazar Sarasua, Concha Gómez Mena i Maricruz Rochina Peñalver. / Foto: Lautaro Iglesias

Les tècniques CRISPR són molt poderoses per a obtenir modificacions de plantes i canvis equivalents als que s’obtenen per variació natural, però estan totalment bloquejades en aquest moment. La legislació europea les cataloga com a organismes modificats genèticament quan realment només tenen petits canvis controlats en l’ADN sense seqüències forànies de gens externs. Tanmateix, els científics tenim la impressió de que hi haurà canvis, i sembla que les indústries opinen igual, ja que notem que estan interessades en aquest tipus de modificacions i les immenses possibilitat que en tenen.

Realització de l’entrevista: Marta Gutiérrez i Anna Mateu. Edició: Sofía Fernández Hernández i Anna Mateu.

© Mètode 2023
Científica titular del CSIC en l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP, CSIC-UPV) de València (Espanya). La seua investigació se centra en l’estudi dels mecanismes genètics i moleculars de la formació de fruits sense llavors. També participa en projectes relacionats amb el desenvolupament de la flor i el fruit de diferents cultius.