«Vida, la gran historia», de Juan Luis Arsuaga

Reflexions evolutives

portada llibre vida gran historia

Vida, la gran historia
Un viaje por el laberinto de la evolución
JUAN LUIS ARSUAGA
Destino. Barcelona, 2019. 589 pàgines.

El registre fòssil dels avantpassats humans està ple de troballes incompletes, individus dels quals només coneixem la pelvis, la mandíbula inferior o un grapat d’ossos, com les costelles, tíbies i fèmurs, a partir dels quals es reconstrueix la seua història biològica i evolutiva. Trobar un crani complet d’un neandertal, el crani número 5, va ser tota una sorpresa i una fita en el món de la paleoantropologia. Juan Luis Arsuaga va tenir la fortuna de participar-hi. Paleoantropòleg, codirector de l’equip d’investigació d’Atapuerca i premi Príncep d’Astúries són alguns dels mèrits del currículum d’aquest investigador, que destaca també com a divulgador científic, amb una llarga llista d’obres a les quals ara s’afegeix Vida, la gran historia. Amb una visió eminentment paleozoològica i paleoantropològica, el llibre pretén donar resposta a una pregunta tan senzilla com complexa: per què els humans estem ací?

Metafòricament, l’obra es presenta com un viatge de quinze jornades per a explorar dos territoris biològicament i evolutivament interconnectats. Travessar el primer comporta set jornades (capítols), mentre que per al segon se’n necessiten vuit. La comprensió d’aquest segon territori requereix l’exploració prèvia del primer; és, per tant, recomanable una lectura ordenada perquè durant la primera travessia s’expliquen termes especialitzats –amb la senzillesa pròpia de qui domina la matèria– que hi tornaran a aparèixer.

En aquest viatge de reflexions evolutives, en què la narrativa típica de la ciència paleontològica es combina amb les explicacions científiques rigoroses, les preguntes són companyes inseparables. A l’inici de cada jornada, l’autor, a manera de guia de grup expedicionari, marca el camí perquè el viatger (lector) tinga clar el punt de referència. Amb un comentari breu sobre els objectius de la jornada, sovint formula qüestions a les quals, si és possible, tractarà de donar resposta, atès que hi ha casos en què no hi ha consens científic o simplement encara manquen dades per a poder arribar a una conclusió. També hi ha interrogants als experiments mentals o de sofà –terme emprat per l’autor per a jugar a fer preguntes especulatives del tipus «Què passaria si…?»– que permeten indagar altres camins i proposar noves teories científiques. D’altra banda, un altre recurs ofert són les cites literals –paràgrafs complets o frases curtes– procedents d’obres de personatges rellevants, des de Darwin i Wallace fins l’actualitat, i de disciplines molt variades, amb una influència reconeguda en la construcció del pensament i la teoria evolutiva. Aquestes cites són finestres obertes al coneixement perquè el viatger opte per endinsar-se i recórrer aquest camí de descoberta intel·lectual.

L’expedició s’inicia en el territori que acull el registre de la història de la Terra i dels seus habitants fins als primers primats. Això, en termes geològics, significa que arribem fins al cretàcic. Les dues primeres jornades es dediquen a explicar dues eines fonamentals per a comprendre les etapes posteriors: la teoria de la selecció natural i el mètode científic. D’aquesta manera, queda clar des d’un primer moment que l’evolució no té propòsit ni intenció. Les tres següents es destinen a desvelar l’aparició de la vida en la Terra des de la simplicitat i complexitat de la cèl·lula procariota, així com de l’eucariota, que necessita de dos successos d’endosimbiosi; fins a l’origen de la vida pluricel·lular aquàtica i la transició al medi terrestre, amb les innovacions adaptatives implicades. La penúltima atén les possibles causes de l’extinció dels dinosaures i exposa tres hipòtesis diferents. Mentre que la darrera se centra en les convergències adaptatives, què són i per què es repeteixen.

«En aquest llibre són abundants les preguntes, font de la curiositat i la capacitat d’anàlisi inesgotable de l’autor»

Posteriorment, posarem peu al territori que enregistra la història d’Homo sapiens i els seus avantpassats, en què Arsuaga és un especialista. L’evolució dels humans segueix els mateixos patrons i lleis que la resta de grups biològics i, com que són vertebrats terrestres i mamífers, la seua evolució necessita el coneixement de l’evolució d’aquests grups, per això el lligam de les dues històries del llibre. Les vuit jornades que tenim per davant analitzen aspectes de l’evolució humana que romanen incògnites per esbrinar. Són camps oberts a la investigació, lluny encara d’haver arribat a una resposta concloent, de manera que l’autor exposa i dissecciona cadascuna de les hipòtesis i teories proposades, i es posiciona o dona una breu opinió al respecte en alguna ocasió, però mantenint quasi una posició d’espectador. En aquest punt de l’expedició, es transita per terrenys de la biologia, la neurobiologia i la biosociologia, per tal de resoldre les qüestions relacionades fonamentalment amb dos punts: l’anatomicofuncional, relacionat amb el bipedisme, l’encefalització, la intel·ligència, la consciència, el pensament simbòlic i el llenguatge; i el que concerneix al comportament social, que enllaça amb la cultura, la cooperació i l’agressivitat.

A les mans tenim un llibre de divulgació científica de 589 pàgines, una síntesi extensa de l’evolució al planeta, inclosos els humans, apte per a qualsevol persona interessada en el tema amb un coneixement bàsic de la matèria. En el llibre abunden els termes especialitzats, que Arsuaga simplifica i explica amb un llenguatge pla i senzill, a la vegada que l’acompanya amb analogies quotidianes que milloren la comprensió. També hi són abundants les preguntes, font de la curiositat i la capacitat d’anàlisi inesgotable de l’autor. Un llibre que qüestiona, analitza i facilita les eines per construir un pensament crític, treball que queda en mans del lector. Certament, el llibre és una invitació a la reflexió.

© Mètode 2020 - 104. Les plantes del futur - Volum 1 (2020)
Jardí Botànic (UV).