En aquest vídeo ens acostem als llibres de divulgació científica i, en concret, als llibres sobre evolució. Ho fem de la mà d'Ana Mira Vidal, Facultativa de Biblioteques (UV), i de Juli Peretó, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular (UV).
En aquesta nova entrada d'«Espais de ciència», ens traslladem a l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, on Pau Carazo estudia l’evolució del comportament i, en particular, la selecció sexual.
L'Espai Ciència de l'Octubre CCC, a València, acull la conversa «La ciència a través de l'art» entre Cristina Junyent i Jaume Bertranpetit, moderada per Reis Juan, sobre la convivència d'ambdues disciplines.
Francesc Mesquita és investigador a l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, on el seu camp de treball són els invertebrats aquàtics com a indicadors de qualitat d'aigües i d'aspectes evolutius i taxonòmics.
En el món occidental, el cristianisme ha produït relats que han servit de referència a la investigació científica durant segles. Ací s'analitzen dos d’aquests exemples –la història de la creació i la història de Noé i el diluvi universal.
Els estudis de Loeske Kruuk, catedràtica de Biologia de la Universitat d’Edimburg, han impulsat l’anàlisi de la genètica quantitativa en poblacions naturals i el seu ús per a posar a prova els fonaments de la teoria evolutiva.
El geòleg, paleontòleg i poeta ha rebut l'homenatge de la Societat Espanyola de Paleontologia.
Els primats constitueixen un ordre que engloba més de tres-centes espècies, entre les quals estem els éssers humans. Potser per això ens atrau i ens fascina el seu estudi.
El contacte visual pot utilitzar-se per a establir i reforçar vincles afectius i, de fet, és present des del naixement, però, depenent del context sociocultural, mirar directament als ulls d’una altra persona pot resultar molt intimidant.
El catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València Juli Peretó parla sobre el seu últim llibre, que tracta sobre l'origen de la vida.