Un fenomen de tanta transcendència com és el canvi global i els seus múltiples efectes ha merescut l’atenció de diversos números de Mètode. En els últims anys, la preocupació ciutadana pel que ja percebem com l’amenaça més gran per a la humanitat no ha parat de créixer; al mateix temps, les Nacions Unides han proclamat el període 2021-2030 com a Dècada de les Ciències de l’Oceà per al Desenvolupament Sostenible, reconeixent l’estreta relació que hi ha entre els oceans, el clima i el benestar social. El mar és regulador del clima i reservori de biodiversitat, és font d’aliments i altres recursos, via de transport, bé cultural i generador d’indústria turística; també és amenaça de riscos naturals i, malauradament, abocador de deixalles i residus.
En aquest nou monogràfic, doncs, aprofundim en alguns dels impactes principals, però encara poc explicats, del canvi climàtic i ambiental en el mar. Els articles que presentem analitzen fenòmens d’abast global, com l’acidificació, la desoxigenació i la pujada del nivell del mar, així com l’impacte de la contaminació. També tenim espai per a estudis més locals, que prenen la mar Mediterrània com a exemple de fenòmens que passen arreu: l’augment de la temperatura del mar, l’increment de proliferacions d’algues a la costa i la pèrdua de biodiversitat.
El coneixement científic, basat en observacions i interpretacions informades, hauria d’orientar les decisions de gestió dels recursos i de l’entorn, inclosa la forma amb què obtenim l’energia. Els investigadors que treballem estudiant el medi marí generem bona part del coneixement necessari, com expliquem en aquest monogràfic, alhora que advertim de les conseqüències de seguir funcionant tal com ho estem fent actualment. Dels polítics, n’esperem decisions basades en aquest coneixement.
