En les últimes décades, diversos estudis han definit els límits de la Terra i l'estabilitat planetària. L'última revisió al respecte afegeix a noció de justícia social a l'hora de considerar aquests límits.
El nou número de Mètode està coordinat per María José Sanz i Sérgio Henrique Faria i se centra en les múltiples dimensions del canvi climàtic.
Els incendis van reduir-se a mínims històrics durant el període del confinament en el País Valencià. Açò significa que és possible erradicar quasi per complet els focs originats per la mà humana.
El coronavirus ha suposat una aturada de l'activitat econòmica i de l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, però si no es prenen mesures, en acabar la crisi actual, les emissions tornaran al seu camí habitual.
El canvi climàtic protagonitza el debat mediambiental des de fa tres dècades. La lluita necessita un nou enfocament, basat en la política ciutadana i la transformació social.
A causa de l'impacte global del canvi climàtic, els fenòmens meteorològics i les temperatures tenen un major contrast entre l'estiu i l'hivern, fins al punt d'arribar a ser extrems.
L'hidrogen s'erigeix en la primera font d'energia alternativa davant l’esgotament dels recursos fòssils i la necessitat de mitigar l’emergència climàtica.
El 5 de juny se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, enguany amb el lema «Reimagina, recrea, restaura» per a reivindicar la necessitat de recuperar els ecosistemes degradats. Oferim una selecció d'articles sobre canvi climàtic, biodiversitat i contaminació ambiental.
El recent estudi a càrrec de Sara Moreno, Tatiana Pina i Martí Domínguez posa de manifest la necessitat d'augmentar la diversitat de referents visuals en les vinyetes editorials a l'hora de tractar l'emergència climàtica.
El catedràtic d'Ecologia reivindica la investigació dels entorns semiàrids i la necessitat d'un vessant més humà en la ciència.
