Consultes públiques sobre comunicació científica

La ciència ciutadana forma part d’una tendència científica i social més àmplia que promou el diàleg bidireccional i la implicació dels científics i el públic a força d’involucrar la ciutadania en el procés d’investigació. Aquest article examina els esforços de CONCISE (un projecte internacional en el qual participen Espanya, Itàlia, Portugal, Polònia i Eslovàquia) per a comprendre, mitjançant consultes públiques, com adquireix i utilitza la informació científica la ciutadania. Les consultes, celebrades en 2019, van incloure prop de 500 persones. CONCISE intenta posar la participació de la ciutadania en el centre del procés d’investigació demanant-li suggeriments sobre com millorar la comunicació científica i implicant-la en el treball de divulgació.

Paraules clau: consultes públiques, comunicació científica, participació científica, públics de la ciència, participació ciutadana.

La ciència ciutadana és un distintiu important de la relació actual entre ciència i societat. Es considera que implicar la ciutadania en la producció científica és una de les millors maneres de generar major confiança i comprensió, millorar la comunicació i posar la ciència en sintonia amb les necessitats i preocupacions de la població.

Com en altres camps, hi ha moltes maneres d’implicar la ciutadania en la ciència. El nivell de participació pot ser variat, des de demanar-li que recopile dades a involucrar-la en totes les etapes del projecte d’investigació.

CONCISE és un projecte amb finançament europeu que tracta de comprendre com la ciutadania adquireix coneixements científics, i com afecta això les creences, opinions i percepcions. Aquest article tracta d’examinar com s’ha emmarcat i com s’ha posat en funcionament la ciència ciutadana en el projecte.

Ciència ciutadana: marc interpretatiu

S’ha documentat extensament la transició d’un enfocament de comprensió pública de la ciència, basat en un model deficitari que atribuïa la desconfiança en la ciència a la ignorància, cap a un enfocament de compromís públic amb la ciència (Bucchi i Neresini, 2008). Els esforços per a augmentar l’alfabetització científica «ensenyant» ciència al públic s’han substituït gradualment (encara que no per complet) per iniciatives que promouen el diàleg entre comunitat científica i ciutadania i la participació de les diferents parts interessades i la població en les decisions polítiques, junt amb els experts tècnics.

La ciència ciutadana forma part d’aquesta transformació en les relacions entre ciència i societat. Hi ha un debat entorn de què constitueix ciència ciutadana exactament (Heigl et al., 2019). Les tradicions de diferents disciplines i països utilitzen diferents criteris per a atribuir l’etiqueta de ciència ciutadana a un projecte. El Llibre blanc de la ciència ciutadana (Serrano-Sanz et al., 2014, p. 8) la va definir com «el compromís del públic general amb activitats d’investigació científica en les quals la ciutadania contribueix activament a la ciència, ja siga mitjançant el seu esforç intel·lectual o coneixement pròxim, o bé amb les seues eines i recursos». L’Associació Europea de Ciència Ciutadana la considera «un concepte flexible que es pot adaptar i aplicar a diverses situacions», definit per deu principis, el primer dels quals és: «els projectes de ciència ciutadana impliquen activament la ciutadania en un treball científic que genera nous coneixements o visions» (ECSA, 2015).

S’han proposat altres conceptes per a definir aquestes mateixes activitats que impliquen la ciutadania en la investigació científica, com ara ciència cívica, civil, amateur, de part interessada, comunitària o democràtica, ciència 2.0, coproducció de coneixement entre experts i profans, investigació participativa basada en la comunitat o participació pública en la investigació científica (Bäckstrand, 2003; Bucchi i Neresini, 2008; Shirk et al., 2012).

«Els esforços per a augmentar l’alfabetització científica “ensenyant” ciència al públic s’han substituït gradualment per iniciatives que promouen el diàleg entre comunitat científica i ciutadania» 

Podem identificar tres línies principals de ciència ciutadana. La primera es refereix principalment a les ciències naturals, en particular a la participació en la recol·lecció o anàlisi de dades per a projectes d’astronomia, ciències de la terra, botànica i zoologia (Brossard et al., 2005; Greenwood, 2007; Raddick et al., 2009). En altres àrees, com la biodiversitat, la genètica, les ciències agrícoles, l’enginyeria o la geografia s’utilitzen pràctiques similars (Cooper et al., 2007; Ellis i Waterton, 2004).

Una altra varietat de ciència ciutadana va sorgir de la preocupació per la contaminació mediambiental i els seus efectes en la salut en els anys setanta, especialment als Estats Units. Va impulsar la formació de moviments comunitaris per a promoure una major investigació, juntament amb noves formes de propietat conjunta de les dades científiques (Brown, 1997; Heinman, 1997). D’això se n’ha dit epidemiologia popular, i es basa en el coneixement «local» o «experiencial». S’ha estès a diversos contextos, com el monitoratge de la qualitat de l’aigua i l’aire, la investigació sobre les causes ambientals de les malalties o altres qüestions relacionades amb la sostenibilitat (Bäckstrand, 2003; Heinman, 1997).

Podem trobar una tercera tradició de ciència ciutadana en les ciències socials. Com que l’acció participativa es considera una metodologia clau en aquestes disciplines (Reason i Bradbury, 2006), els científics socials han contribuït a una extensa varietat d’investigacions d’acció participativa en camps com l’educació, els estudis de la infància, la salut pública, la planificació urbana i el desenvolupament internacional (Gendron, 1998; Suarez-Balcazar et al., 2005). El paper de les ciències socials ha estat principalment perseguir objectius relacionats amb una combinació més eficaç del coneixement d’experts i profans, així com l’empoderament de les comunitats locals.

En els últims anys, la ciència ciutadana s’ha convertit en una disciplina científica i pràctica quasiautònoma. Té les seues pròpies associacions o plataformes a escala internacional (Citizen Science Association i Associació Europea de Ciència Ciutadana) i nacional en alguns països (per exemple, l’Associació Australiana de Ciència Ciutadana). En altres casos, diverses associacions de comunicació científica han inclòs la ciència ciutadana en les seues àrees d’activitat (com l’Associació Britànica per a l’Avanç de la Ciència). Hi ha conferències i publicacions dedicades exclusivament a aquest tema, com la revista Citizen Science: Theory and Practice. Diverses revistes científiques han publicat números especials dedicats a la ciència ciutadana, i Web of ­Scien­ce conté més de 3.000 articles sobre aquesta qüestió. La plataforma de la Unió Europea per a la ciència ciutadana té una llista de 110 projectes en curs. L’Observatori de la Ciència Ciutadana a Espanya, dirigit per la Fundació Ibercivis, ha identificat 236 iniciatives de ciència ciutadana al país (incloent-hi CONCISE).

«La ciència ciutadana forma part de la transformació en les relacions entre ciència i societat»

Els diferents projectes es poden classificar d’acord amb la profunditat de la implicació ciutadana. Per exemple, Cooper et al. (2007) van proposar una tipologia de projectes comunitaris amb cinc tipus: investigació científica consultiva (science shops), investigació de ciència ciutadana, investigació de ciència ciutadana adaptativa, investigació de cogestió adaptativa i investigació d’acció participativa. També Shirk et al. (2012) van definir cinc models bàsics de participació pública en la investigació científica:

Projectes contractuals, en els quals les comunitats demanen als investigadors professionals que duguen a terme una determinada investigació científica i n’informen dels resultats; projectes contributius, generalment dissenyats per científics i als quals els membres del públic contribueixen principalment amb dades; projectes col·laboratius, generalment dissenyats per científics i als quals els membres del públic contribueixen amb dades però també ajuden a refinar el disseny del projecte, analitzar dades i/o divulgar resultats; projectes cocreats, dissenyats conjuntament per científics i membres del públic i en els quals almenys alguns participants del públic estan involucrats en la majoria o en tots els aspectes del procés d’investigació; i contribucions col·legiades, en les quals persones sense titulació duen a terme una investigació independent però amb diferents graus de reconeixement esperat per part de la ciència institucionalitzada i/o els professionals. (Shirk et al., 2012, p. 29).

La majoria de projectes de ciència ciutadana es mantenen en el nivell més baix de participació: només es demana als participants que recopilen dades, mentre que els científics se n’ocupen de l’anàlisi i la interpretació, d’extraure conclusions i de divulgar els resultats. A la ciutadania se li atribueix un paper subordinat, sense tenir en compte el seu coneixement local i experiencial o les seues habilitats, emocions i sensibilitats ètiques, i no se n’espera cap contribució que vaja més enllà de la recopilació de dades dins dels restrictius confins dels instruments i protocols definits pels científics (Cornwell i Campbell, 2012). Ellis i Waterton (2004) parlen de la paradoxa d’implicar la ciutadania quan el treball dels experts és insuficient per a donar suport a polítiques robustes, per a després limitar el seu paper bloquejant-ne l’expressió de coneixements, epistemologies culturals i ontologies alternatius.

Figura 1. El projecte CONCISE va desenvolupar la seua pròpia metodologia de consulta pública. Les consultes es van dissenyar per a involucrar cent persones de cadascun dels cinc països participants i reunir-les per a un debat d’un dia complet sobre la comunicació científica. Es va dividir els participants en grups de vuit o deu persones, i se’ls va assignar un moderador i un observador. La discussió es va centrar en quatre temes científics socialment controvertits: canvi climàtic, vacunes, transgènics i medicina alternativa i complementària. / Font: FyG y AECC

El projecte CONCISE

CONCISE, Communication role on perception and beliefs of European Union citizens about science (“Paper de la comunicació en la percepció i creences de la ciutadania de la Unió Europea sobre la ciència”), és un projecte d’investigació finançat per la Comissió Europea mitjançant el programa Horitzó 2020. El lidera la Universitat de València i hi participen quatre universitats europees més (Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Trnava, Universitat de Łódź i Universitat de Lisboa, mitjançant l’Institut de Ciències Socials), dues organitzacions no governamentals (Observa i l’Associació Espanyola de Comunicació Científica) i dues pimes (Danmar Computers i FyG Consultores). Per tant, el projecte involucra cinc països: Espanya, Portugal, Itàlia, Eslovàquia i Polònia.

«En els últims anys, la ciència ciutadana s’ha convertit en una disciplina científica i pràctica quasi autònoma»

L’objectiu principal de CONCISE és explorar quin paper compleix la comunicació científica en l’origen de les creences, percepcions i coneixements relatius a qüestions científiques. D’aquesta manera, investiga els mitjans o canals pels quals la ciutadania de la UE adquireix coneixements relacionats amb la ciència, i com influeixen aquests coneixements en les seues idees i opinions. A més, el projecte pretén generar un debat sobre comunicació científica a escala europea que implique moltes parts interessades, des de mitjans de comunicació fins a responsables polítics, de científics a empreses, de comunicadors de la ciència a organitza­cions civils. Finalment, però no menys important, CONCISE s’esforça per millorar la participació ciutadana en els processos d’investigació científica, d’acord amb el concepte d’investigació i innovació responsable (RRI, per les seues sigles en anglès).

El procediment metodològic central d’aquestes investigacions és el de les consultes públiques sobre comunicació científica en els cinc països participants. Mitjançant aquestes consultes, la ciutadania participa en el procés científic i contribueix a la producció científica mitjançant les seues opinions i suggeriments per a millorar la comunicació de la ciència.

Les consultes ciutadanes

Optar per la metodologia de les consultes ciutadanes com a substitut de les enquestes o les entrevistes (més comunes en aquests casos) s’explica per la profunditat de la informació que es pot recollir mitjançant aquest procediment. Les discussions entre ciutadans permeten comprendre millor les diferències d’opinions i copsar les narratives i processos mitjançant els quals aquests construeixen i justifiquen les seues actituds i creences en relació amb la ciència. També genera una dinàmica participativa que involucra la ciutadania en el procés d’investigació, en lloc d’utilitzar-la només per a recopilar informació.

Basant-se en la literatura disponible sobre mètodes participatius (vegeu, per exemple, el catàleg d’accions proposat en el projecte europeu Engage 2020), CONCISE va desenvolupar la seua pròpia metodologia de consulta pública. Aquesta es va provar en una consulta pilot a Barcelona al març de 2019 i després es va millorar i es va aplicar en els cinc països participants entre setembre i novembre de 2019 (Figura 1).

Figura 2. En la majoria de casos, les localitzacions triades per a les consultes sobre comunicació científica tenien per objectiu transmetre una sensació de neutralitat respecte a l’autoritat científica. En la imatge, Vila Valmarana ai Nani, a Vicenza, localització de la consulta italiana de CONCISE. / Foto: Danmar

Les consultes es van dissenyar per a involucrar cent persones de cada país i reunir-los per a un debat d’un dia complet sobre la comunicació científica. Es va dividir els participants en grups de vuit o deu persones i se’ls va assignar una taula, a més d’un moderador i un observador que prenia notes del debat. La discussió es va dividir en quatre sessions, cadascuna de les quals centrada en un tema científic controvertit: canvi climàtic, vacunes, transgènics i medicina alternativa i complementària. A la ciutadania no se li va proporcionar informació sobre aquestes qüestions ni abans ni durant la consulta.

En la majoria de casos, es va pretendre que les localitzacions triades per a la consulta transmeteren una sensació de neutralitat respecte a l’autoritat científica: un palau del segle XVIII a Itàlia, un jardí botànic a Espanya o un centre cultural a Portugal (Figura 2).

La mostra de cent persones de cada país no pretenia ser representativa de la població dels països (vegeu en la Figura 3 l’exemple de la mostra espanyola), sinó mostrar una diversitat en qüestió de gènere, edat, nivell educatiu, ocupació i regió. També va procurar ser inclusiva pel que fa a la nacionalitat, l’origen migratori i la diversitat funcional. Si bé els resultats no es poden extrapolar al conjunt de la població, sí que mostren una àmplia varietat d’opinions i percepcions sobre els quatre temes. Incloure opinions de diferents grups socials és fonamental per a enriquir els debats públics. Això s’aplica també a la ciència ciutadana i la seua democratització en aconseguir un públic més ampli. De fet, els estudis han revelat que els voluntaris per als projectes de ciència ciutadana són majoritàriament homes amb un nivell educatiu alt i que ja mostraven actituds favorables cap a la ciència abans de la seua participació (Curtis, 2018; Haklay, 2018). No obstant això, no va ser aquest el cas del projecte CONCISE, en el qual va resultar més fàcil implicar dones (Figura 1). Mitjançant la selecció de participants després del procés d’inscripció vam poder assegurar-ne una major diversitat (Figura 3).

La distribució de la ciutadania en les taules es va realitzar d’acord amb el seu nivell educatiu. Es volia crear les condicions idònies per a la lliure expressió d’opinions, sense els arguments d’autoritat que poden sorgir en els grups quan alguns participants han aconseguit nivells educatius més alts. D’altra banda, les taules eren heterogènies en qüestió de gènere i edat, per a crear una discussió més animada i diversa (Figura 4).

«Les discussions generen una dinàmica participativa que involucra la ciutadania en el procés d’investigació, en lloc d’utilitzar-la només per a recopilar informació»

El debat en les taules va ser dirigit pels moderadors a partir d’un guió dissenyat per a abordar les preguntes d’investigació del projecte. Per a cada tema científic, es preguntava als participants com obtenien informació científica, com avaluaven la fiabilitat de la informació i les fonts i si realitzaven cerques actives, i de quina manera preferirien rebre aquesta informació. Aquestes discussions es van gravar en àudio i es van transcriure textualment. Després de cada ronda de debat, també se’ls va demanar que realitzaren una activitat quantitativa: una breu enquesta sobre la discussió en dos dels casos, dues preguntes sobre les seues actituds generals cap a la ciència en un altre i una avaluació de titulars de mitjans digitals en el quart.

Les dades recopilades no sols van permetre comprendre com la ciutadania percep i avalua la informació científica, sinó també recollir els seus suggeriments sobre com millorar la comunicació científica i la presentació de coneixement científic. L’anàlisi té com a objectiu identificar les idees compartides pels participants de totes les consultes ciutadanes sobre quatre aspectes: el missatge (vocabulari, format); el mitjà (mitjans digitals, sistema educatiu, mitjans tradicionals); els productors (institucions, científics, professors, periodistes, comunicadors científics) i el públic objectiu (xicalla, públic general, persones majors, professionals). L’anàlisi qualitativa del contingut ha permès avaluar no sols les percepcions i actituds individuals (i separades per gènere, grup d’edat i nivell educatiu), sinó també els grups de discussió i les interaccions entre participants.

Aquesta informació proporcionada per la ciutadania ha permès analitzar el fenomen i recomanar polítiques (Moreno-Castro et al., 2020). Com que es va demanar als participants que donaren la seua opinió sobre la pròpia consulta mitjançant un qüestionari al final de l’esdeveniment, les seues opinions també ajudaran a millorar la metodologia i dissenyar formes més efectives d’involucrar el públic en la investigació científica.

Figura 3. Cada gràfic representa els percentatges objectiu per a reflectir la població espanyola, les persones registrades en la primera fase (abans de realitzar cap selecció) i el percentatge de participants que van assistir finalment a la consulta ciutadana, en relació a cadascuna de les característiques que es va tenir en compte a l’hora de considerar la diversitat de la mostra. Nota: Qualsevol desequilibri en la suma percentual és degut a l’arrodoniment. / Font: CONCISE

Pròxims passos per a implicar el públic

Com hem vist, la recopilació de dades és la pràctica més freqüent en la ciència ciutadana. Per tant, d’acord amb la tipologia esmentada adés, es pot considerar CONCISE com un projecte contributiu. Però la ciutadania pot i hauria de participar en altres etapes del projecte, principalment a rebre la informació dels resultats i col·laborar a difondre-la.

L’equip de CONCISE ja ha generat dos tipus de materials de divulgació per al públic general sobre el procés de les consultes: infografies (Figura 1) i vídeos (amb enregistraments dels esdeveniments i entrevistes amb els participants i organitzadors). Els vídeos es van enviar a les persones participants i aquestes, al seu torn, els van compartir amb els seus contactes.

Després de concloure l’anàlisi de les dades, l’equip de CONCISE està desenvolupant materials adaptats a diferents públics: articles científics per als investigadors, informes de polítiques per als responsables polítics (Moreno-Castro et al., 2020) i notes de premsa per als mitjans de comunicació. En tots aquests productes es reconeix la participació de la ciutadania. No obstant això, també serà important dissenyar materials de difusió accessibles per a una audiència més general, incloent-hi els participants en la consulta. Aquests materials poden ser informes escrits amb un llenguatge menys hermètic, infografies clares i fàcils d’entendre o vídeos que mostren els resultats més rellevants del projecte.

La ciutadania té un paper important en la difusió de les conclusions en les seues xarxes socials o entre els seus familiars i amics. Els resultats mostren maneres de combatre la desinformació, les faules i els enganys, de desenvolupar estratègies per a identificar fonts d’informació fiables i basar les decisions i comportaments quotidians en aquestes. I qui millor per a beneficiar-se d’aquesta informació que el públic general? Encara que tenim la intenció de donar recomanacions als científics, comunicadors i responsables polítics, la ciutadania és la vertadera receptora del nostre treball de recerca.