Més de dues dècades unint comunicació i ciència
Congrés de Comunicació Social de la Ciència 2023
Amb el lema «La unió fa la ciència», el Congrés de Comunicació Social de la Ciència 2023 va reunir a més de quatre-cents professionals de diferents punts de l’Estat espanyol, Europa i Iberoamèrica del 25 al 27 d’octubre al Parc de les Ciències de Granada. Han passat vint-i-quatre anys, des que precisament aquesta ciutat acollira el primer congrés d’aquestes característiques. Al llarg de les nou edicions que s’han organitzat, la trobada s’ha professionalitzat i convertit en un referent per als professionals de la comunicació i de la divulgació científica.
El 1999 va ser l’inici de les Unitats de Cultura Científica i de moltes de les diferents activitats de divulgació de la ciència que tenen lloc avui en dia, com va exposar en la inauguració Ernesto Páramo, fundador i exdirector del Parc de les Ciències de Granada, qui també va destacar la importància de la comunicació científica per a les societats democràtiques. «La ciència és una base fonamental per a la societat» va afirmar en la mateixa línia Luis García Montero, director de l’Institut Cervantes, que va oferir la conferència inaugural «Comunicar ciència en espanyol», on va detallar la importància de prendre consciència de la divulgació social de la ciència i la cultura.
El Congrés va comptar amb quatre sessions plenàries que van debatre temes d’actualitat de la comunicació científica, combinades amb les sessions paral·leles amb més dues-centes ponències i la presentació de trenta pòsters per a abordar la ciència i la seva relació amb l’art, la ciència ciutadana, l’activisme, el turisme o els nous formats narratius.
La ciència ciutadana va protagonitzar la primera sessió de les plenàries on les participants –Pilar Paneque, directora de l’ANECA; Francisco Sanz, director executiu de la Fundació Ibercivis; Karen Soacha, de la Xarxa Iberoamericana de Ciència Participativa; i Aitana Oltra, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes– van destacar la qualitat i quantitat dels projectes desenvolupats al context espanyol.
La inclusió, junt amb la diversitat, va ser un altre dels temes protagonistes de les sessions plenàries. «Fer ciència inclusiva beneficia a tothom» va explicar Enrique Pérez Montero de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia, qui va afegir que cal ser conscients de qui s’exclou en la comunicació científica per solucionar-ho. Una idea que va compartir Simón Perera, de PRISMA Ciència qui, a més, va defensar la necessitat de comunicar amb respecte, estudiar i reconèixer la comunicació i avaluar-ne l’impacte. La plenària va estar moderada per la periodista Susana Escudero, i a més de Pérez Montero i Perera, va comptar amb Joana Moscoso de Native Scientist.
El segon dia del congrés va començar amb una nova sessió plenària, en aquest cas sobre la col·laboració entre investigació en comunicació (teoria) i la pràctica. La taula va estar moderada per Gema Revuelta, de la Universitat Pompeu Fabra, i va comptar amb la participació d’Emma Weitkamp de la Universitat de West England; Carolina Moreno, de la Universitat de València; Lucas Sánchez, de Scienseed; i Rosa Arias de Science for Change. Les participants van destacar la necessitat de disposar de més inversió de cara al futur, amb una major valorització i reconeixement de la tasca de comunicar i divulgar, i que les administracions apostin per aquest àmbit com una prioritat. Per acabar aquesta jornada va tenir lloc la sessió plenària dedicada a l’entreteniment i la divulgació del coneixement científic moderada per Rocío Benavente de Maldita Ciencia, en què els tres ponents –Daniel Guirado de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia, Rut Jiménez de la Universitat d’Almeria i Aitor Gutiérrez, impulsor dels programes Órbita Laika i Una matemática viene a verme– van debatre sobre la convivència i la combinació de l’espectacle amb el rigor en la comunicació de la ciència.
La paritat va ser el denominador comú de totes les sessions plenàries del Congrés, que va finalitzar amb la conferència de la professora Dominique Brossard de la Universitat de Wisconsin-Madison (EUA), especialista en comunicación de la ciencia y del riesgo i membre del comitè científic de la revista Mètode. Brossard va exposar quin és el futur de la divulgació de la ciència en què «la recerca i la pràctica en comunicació científica poden (i deuen) ajudar a construir societats resilients i equitatives». Dominique Brossard també va assenyalar la importància de comunicar ciència en l’àmbit local i de manera col·laborativa, donat que «la interdisciplinarietat és imprescindible». A més, va matisar que cal comprendre i utilitzar els ecosistemes d’algorismes i integrar la nostra veu en el debat sobre la intel·ligència artificial.
La comunitat de la comunicació científica ja s’ha emplaçat per al proper congrés que tindrà lloc del 28 al 30 d’octubre de 2024 a Palma de Mallorca, en una efemèride especial, el desè congrés, que la Universitat de les Illes Balears ha començat ja a preparar agafant el relleu de Granada.
El Congrés de Comunicació Social de la Ciència ha estat coorganitzat per l’Associació Espanyola de Comunicació Científica i les entitats integrants de Granada Ciutat de la Ciència i la Innovació: l’Ajuntament de Granada, la Universitat, els cinc centres del Consell Superior de Recerques Científiques de la ciutat, el Parc de les Ciències, la Fundació Pública Andalusa Parc Tecnològic de Ciències de la Salut i la Fundació Descubre.
Cap a la creació d’un Centre de Competència Europeu per a la Comunicació Científica
En el marc de les activitats paral·leles del Congrés es va dur a terme el primer taller de cocreació del projecte europeu COALESCE (Coordinated Opportunities for Advanced Leadership and Engagement in Science Communication in Europe) que treballa en la posada en marxa d’un Centre de Competència Europeu per a la Comunicació Científica. El taller va reunir a un grup de vint-i-sis professionals d’aquest àmbit per donar resposta a quines necessitats ha de respondre el futur Centre de competència europeu per a la comunicació científica, i amb quines eines i formats hauria de comptar.
Alguns dels punts de partida del treball comunitari en aquesta sessió van ser: comptar amb una plataforma virtual centralitzada que integri els diversos centres nacionals i regionals amb espais per a l’aprenentatge de la comunicació de la ciència; reunir eines per a la mobilització ràpida de la comunicació científica en temps de crisi i desinformació; definir instruments i metodologies per a l’avaluació de l’impacte; posar en marxa una acadèmia de formació; o disposar d’un espai de relació europeu –una espècie de Tinder professional– entre els membres de la comunitat científica i de la comunicació científica.
Les persones representants d’aquests àmbits van debatre durant més de dues hores sobre quines hauran de ser les característiques d’aquest Centre de Competència Europeu, que s’anirà desenvolupant els mesos vinents. Els perfils dels participants en el taller van incloure des de periodistes i responsables de gabinets o unitats de comunicació fins a personal investigador de l’àmbit de la comunicació social de la ciència.
COALESCE és un projecte finançat amb tres milions d’euros pel Programa Horitzó Europa de Recerca i Innovació de la Unió Europea i que està format per tretze socis, entre els quals es troba la Universitat de València, la Fundación Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia i Science for Change. El projecte, que va començar l’abril de 2023 i tindrà una durada de quatre anys, desenvoluparà i consolidarà els coneixements de recerques prèvies en comunicació de la ciència per a oferir assessorament, experiència, i recursos sobre comunicació pública de la ciència accessibles per a qualsevol professional de l’àrea. El futur Centre de Competència Europeu per a la Comunicació Científica és un dels punts claus del projecte amb la finalitat de garantir que els materials i recursos d’aquest centre siguin útils i rellevants en els diferents contextos.
