Interconnectats: màquines i humans davant del segle 10101

La robòtica i la intel·ligència artificial són dos camps de recerca científica que reben una atenció notable per part dels mitjans de comunicació i, en conseqüència, de la societat. Malauradament, molts dels avenços que s’hi produeixen es transmeten al públic general en termes efectistes (si no alarmistes) que provoquen falses expectatives o pors injustificades, i treuen el focus d’altres punts clau. Per exemple, els èxits recents en intel·ligència artificial, amplificats pels mitjans, són la causa d’una percepció errònia de l’estat de la qüestió en aquest camp. La realitat és que moltes capacitats cognitives d’alt nivell continuen sent un objectiu no assolit en intel·ligència artificial; en particular, el raonament del sentit comú. Els ordinadors continuaran incrementant el seu nivell de competència, però encara trigaran molt de temps a desenvolupar una comprensió genuïna del món, suposant que això sigui possible. D’altra banda, continua ajornant-se el debat entorn a qüestions ètiques derivades dels progressos en robòtica, com per exemple l’ús de robots en àmbits i funcions socials, com a mainaderes o docents, o els efectes socioeconòmics de la implantació de robots en contexts industrials en substitució de la mà d’obra humana.

El present monogràfic pretén recollir aquestes qüestions i, sobretot, encomanar als lectors de Mètode l’entusiasme per un àmbit apassionant. Per això, els proposem un recorregut des dels inicis i els reptes pendents de la intel·ligència artificial a alguns dels seus èxits i fracassos més sorprenents (i difícils de capir); des d’humans que amplifiquen les seves capacitats mitjançant les interfícies cervell-ordinador a robots humanoides dissenyats per a imitar els moviments i les habilitats dels humans; des del gran potencial de la robòtica per a ajudar la humanitat en els seus pitjors moments als desafiaments de caràcter ètic, social i afectiu que suposa la introducció dels robots a la quotidianitat. Tot això de la mà d’experts de primer ordre internacional en una relació de complexitat in crescendo entre les màquines i els humans que les han creades.

© Mètode 2018 - 99. Interconnectats - Tardor 2018

Professora d’Investigació del CSIC. Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), Barcelona.

Ramon López de Mántaras. Professor d’investigació i director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC (Bellaterra, Espanya). Doctor en Física per la Universitat Paul Sabatier de Tolosa, master of Science en Informàtica per la Universitat de Califòrnia-Berkeley i doctor en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya. És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Actualment investiga en raonament per analogia, en tècniques d’aprenentatge automàtic en robots humanoides i en intel·ligència artificial aplicada a la música, àrees en les quals ha publicat prop de 300 articles científics. Va publicar en 2017 el llibre de divulgació Inteligencia artificial dins de la col·lecció de llibres «Qué sabemos de» (Los Libros de la Catarata).