La ciència ens permet entendre el món on vivim. Segles de recerca ens han portat a conèixer el nostre lloc a l’univers, i també ens han descobert un misteri potser encara més fascinant: com funciona aquest organisme que ens conté i, fins i tot, per què s’espatlla. En aquest camp, com en molts d’altres, hem passat de contemplar les meravelles de la natura a poder canviar-les.
La missió de la medicina sempre ha sigut lluitar contra les lleis de la biologia per allargar la qualitat i la quantitat de vida que ens queda. Però som al segle XXI, en plena era postgenòmica, després d’haver aconseguit llegir les instruccions genètiques que ens fan humans, i la medicina, reconvertida ara en biomedicina i actuant com a node central d’un grapat de disciplines científiques, s’està plantejant nous reptes. Ja no es tracta només d’augmentar al màxim la salut, sinó de redefinir la humanitat. Hem aconseguit desenvolupar les eines no tan sols per curar malalties, sinó també per millorar els nostres cossos sans. Ara falta decidir com les hem d’utilitzar.
Els autors de ciència-ficció fa temps que imaginen com podrien ser els posthumans, el següent pas en la nostra evolució, organismes esculpits no per mil·lennis de selecció natural, sinó per la ciència. Ara, amb l’ajut de la genètica, la robòtica i la química, finalment estem en disposició de creuar la frontera. Els futurs més fantàstics es poden convertir en realitat, fins i tot els distòpics, per això és important que, com abans millor, s’obri un diàleg on tots puguem discutir la manera d’encarar el repte del transhumanisme, el moviment imparable que demana millorar els nostres cossos amb tota la tecnologia que tenim a l’abast.
Aquesta monografia vol explorar el tema des de diversos angles i així proporcionar arguments per poder participar en el que potser serà el debat més transcendent de la nostra història. Preparem-nos per donar la benvinguda als humans del futur.
