Segurament tots coneixem algú proper que consumeix alguna droga. Pensem, per exemple, en el tabac o l’alcohol, o també en la marihuana. Pot ser que en algun moment hagen volgut deixar aquest consum i, després de períodes més o menys llargs d’abstinència, hagen tornat a consumir-ne.
No tota persona que consumeix una droga desenvolupa una addicció: les persones addictes centren la seua vida en la cerca i l’ús compulsiu de la droga, perden el control sobre la presa de decisions i recauen en el consum. Això ocorre perquè l’addicció és una malaltia del cervell, que és capaç de modificar-ne l’estructura i funció, i que afecta les àrees cerebrals encarregades del control de la nostra conducta. L’addicció és un problema de salut pública que afecta un alt percentatge de la població i comporta problemes sanitaris, familiars i laborals.
Aquest monogràfic de Mètode ens mostra per què utilitzem drogues des d’una perspectiva evolucionista i com aquestes activen les mateixes estructures cerebrals que ens han permès sobreviure com a espècie fins avui. L’alcohol, possiblement la droga més consumida avui dia, augmenta la probabilitat de patir diferents malalties cardiovasculars i hepàtiques, afecta el sistema immunitari i nerviós, i fins i tot provoca alteracions epigenètiques que poden afectar les generacions següents. La importància social de l’alcoholisme fa necessari que ens endinsem en possibles estratègies d’intervenció i enfocaments terapèutics per a superar aquesta addicció. Veurem també les diferents aproximacions farmacològiques per al tractament de l’addicció a les drogues i l’estudi de la seua eficàcia mitjançant les diferents fases en els assajos clínics. Finalment, i no menys important, ens ha semblat molt oportú introduir un article sobre l’addicció al joc, ja que els circuits neurobiològics que subjauen a aquest trastorn són similars als que s’activen per ús de substàncies, i actualment constitueix un problema seriós en adolescents i joves.
