L'interès pel trastorn del joc (ludopatia) ha crescut en la comunitat clínica i científica. Açò ha permès un millor apropament a la patologia, i el disseny de possibles teràpies efectives.

Els trastorns per ús de substàncies representen un greu problema de salut pública. Per desgràcia, hi ha pocs medicaments per a tractar-los, i l’eficàcia dels que hi ha és millorable.

Els tractaments per a la dependència de l'alcohol amb més èxits són els multidisciplinars, que inclouen dimensions psicològiques, sociològiques i mèdiques. S'ha de considerar la recuperació com la culminació d'un procés de canvi.

Consumir alcohol és un fet arrelat i normalitzat en la nostra societat tot i que pot augmentar la probabilitat de patir conseqüències negatives per a la persona bevedora i el seu entorn.

Com pot un individu sol lluitar contra els impulsos dictats per una activitat cerebral segrestada per l’ús de substàncies?

Igual que amb els escamarlans, les drogues activen el nostre sistema de recompensa fent-nos creure que són un benefici per a la supervivència.

Segurament tots coneixem algú proper que consumeix alguna droga. Pensem, per exemple, en el tabac o l’alcohol, o també en la marihuana. Pot ser que en algun moment hagen volgut deixar aquest consum i, després de períodes més o menys llargs d’abstinència, hagen tornat a