Parlem amb Oihan Iturbide, biòleg i editor, sobre el seu projecte Yonki Books, que té per objectiu mantenir un debat públic i divers sobre el consum de substàncies i les addiccions.

L'interès pel trastorn del joc (ludopatia) ha crescut en la comunitat clínica i científica. Açò ha permès un millor apropament a la patologia, i el disseny de possibles teràpies efectives.

Els trastorns per ús de substàncies representen un greu problema de salut pública. Per desgràcia, hi ha pocs medicaments per a tractar-los, i l’eficàcia dels que hi ha és millorable.

Els tractaments per a la dependència de l'alcohol amb més èxits són els multidisciplinars, que inclouen dimensions psicològiques, sociològiques i mèdiques. S'ha de considerar la recuperació com la culminació d'un procés de canvi.

La ciència ha demostrat que el trastorn de consum d’alcohol és una malaltia crònica però encara és un tema complicat de tractar.

Com pot un individu sol lluitar contra els impulsos dictats per una activitat cerebral segrestada per l’ús de substàncies?

Igual que amb els escamarlans, les drogues activen el nostre sistema de recompensa fent-nos creure que són un benefici per a la supervivència.

Segurament tots coneixem algú proper que consumeix alguna droga. Pensem, per exemple, en el tabac o l’alcohol, o també en la marihuana. Pot ser que en algun moment hagen volgut deixar aquest consum i, després de períodes més o menys llargs d’abstinència, hagen tornat a

Com que les drogues d’abús i la ingesta de menjar ultraprocessat actuen sobre els mateixos mecanismes cerebrals, ens qüestionem si el consum excessiu i crònic de certs aliments rics en greix i sucres podria sensibilitzar el circuit cerebral de recompensa incrementant la vulnerabilitat al consum de drogues.

L’alcohol és com qualsevol altre tipus de droga, però més estesa i acceptada. Respecte al pes que té la conducta social en el seu consum, cal contextualitzar.