La «cooperativa d’ensenyament» va ser una experiència ideada en 1907 per Marie Curie en la qual ella i altres col·legues de la Sorbona impartirien classes de ciències als seus fills.

Actualment, la ciutadania interessada en temes científics té al seu abast nombroses vies per a accedir-hi, des dels formats clàssics dels llibres i les revistes de divulgació, passant per programes televisius o radiofònics, fins a les plataformes i xarxes de la internet social.

En aquest número descobrim com, des de fa molt més temps del qual podriem sospitar, la societat ha buscat una manera lúdica de mostrar la ciència.

Frederick Leung, catedràtic de Didàctica de les Matemàtiques a la Universitat de Hong Kong, investiga com afecten les circumstàncies socioculturals a l'hora de tenir facilitats per a les matemàtiques.

El model del mosaic fluid de Singer i Nicolson va ser el primer que va explicar algunes de les característiques més importants de les membranes biològiques. Com han evolucionat aquests coneixements en cinc dècades?

Cherry picking és seleccionar les cireres més madures d’una cistella i dir «uuuummmm, què bones», sense voler veure que algunes són verdes i d’altres estan picades.

Parlem amb Clara Grima, matemàtica i autora del blog Mati y sus mateaventuras, sobre el poder dels números i la seua divulgació.

L’equip d’Helena Bonet observa que el cinema i el còmic tenen una sèrie de plantejaments similars a l’hora de narrar la prehistòria, amb alguns tòpics que han perdurat en l’ideari col·lectiu.

Marquina treballa en una bona mostra del que és el quasi inabastable nombre de disciplines i aplicacions basades en el càlcul matemàtic que avui dia inunden la nostra vida quotidiana.

Des de finals dels anys 80 es constata un baix interès dels estudiants per l’aprenentatge de les ciències, en especial, per la física i la química i, en conseqüència, un abandó del seu estudi. Matthews assenyala que als EUA es fuig de la ciència de