L’obesitat no influeix de la mateixa manera en el desenvolupament de les diferents malalties (OMS), sinó que presenta distints nivells de risc:
| Alt risc relatiu |
| – Diabetis mellitus tipus 2 – Resistència a la insulina – Dislipèmies – Colelitiasi – Dispnea – Síndrome d’apnea obstructiva del son |
| Moderat risc relatiu |
| – Hipertensió arterial – Malaltia coronària – Artrosi (genolls) – Hiperuricèmia i gota |
| Baix risc relatiu |
| – Càncer de mama en postmenopàusiques – Càncer d’endometri i de còlon – Síndrome d’ovari poliquístic – Alteracions reproductives – Lumbàlgia – Risc anestèsic – Risc fetal |
Taula 5. Nivells de risc per a diferents malaties.
Diabetis mellitus tipus 2 (DM2): La prevalença de DM2 s’ha calculat que és quasi tres vegades superior en els obesos que en la població general. El mecanisme pel qual l’obesitat predisposa a la DM2 és la resistència a la insulina afavorida per factors genètics (susceptibilitat augmentada) i ambientals (sedentarisme i dieta inadequada).
Alteracions del perfil lipídic: La hiperlipidèmia en persones obeses es presenta amb una freqüència 1,5 vegades més elevada que en persones amb normopès. Les alteracions més característic són: hipertrigliceridèmia i disminució de HDL-colesterol.
Colelitiasi: L’excés de greix corporal característic de l’obesitat sol comportar un augment de la saturació de la bilis que afavoreix la litiasi.
Malaltia respiratòria: Especialment en les obesitats de major grau i de tipus androide es dóna una alteració de la funció respiratòria que provoca complicacions com la síndrome d’apnea obstructiva del son i la síndrome de Pickwick.
Hipertensió arterial (HTA): La prevalença de HTA és quasi tres vegades major en els obesos que en la població general, cosa que incrementa el risc de morbimortalitat cardiovascular i cerebrovascular.
Malaltia cardíaca: El risc d’insuficiència cardíaca es duplica en persones amb IMC majors de trenta anys respecte als no obesos. La hipertròfia ventricular esquerra com a conseqüència del treball cardíac augmentat és comuna.
Corba de la relació entre IMC i mortalitat en forma de J. A partir d’un índex de massa corporal de 25 kg/m², l’índex de mortalitat s’eleva fins arribar a un risc alt una vegada superats els 40 kg/m². Font: Risc de mortalitat en relació amb l’índex de massa corporal. Presa de Bray (1987).
Artrosi: En les persones obeses s’accelera el desenvolupament d’osteoartritis, especialment en obesitat ginoide. L’osteoartritis de genoll és la més comuna, encara que també és freqüent la de columna, maluc i mans.
Càncer: El risc de càncer d’esòfag, colorectal, hepàtic, vesícula biliar, pàncrees, renyó, limfoma no Hodgkin i mieloma múltiple és major. A més, en els barons es veu augmentat el risc de càncer d’estómac i pròstata i en les dones el de mamella, cèrvix, endometri i ovari.
Risc quirúrgic: S’ha observat major mortalitat en determinades intervencions. Nombre més gran de complicacions anestèsiques, major risc de trombosi venosa, pitjor cicatrització de les ferides amb major freqüència d’infeccions, problemes tècnics i resposta modificada a determinats tractaments farmacològics.
A més de les alteracions descrites se’n poden presentar d’altres, com ara: hiperuricèmia i gota, alteracions de la resposta immune i de la inflamació, alteracions dermatològiques, psicològiques, neurològiques, renals, etc.
