Per tal que siguin un instrument útil, cal que les guies alimentàries tinguin en compte els aspectes culturals, antropològics, educatius, socials i econòmics, així com la dieta habitual de la societat a la qual van dirigides.
Existeix la idea errònia generalitzada, principalment per culpa de perverses pràctiques agnogèniques, que la nutrició és un camp complicat i difícil, que no sabem realment què menjar i que els professionals de la salut no es posen d’acord.
L’epidemiologia nutricional estudia les relacions entre l’alimentació i les malalties. En aquest article de revisió s’han seleccionat cinc dels avanços més rellevants en aquest camp, com a exemple de la importància dels factors alimentaris en la prevenció de malalties no transmissibles.
La creixent preocupació per la salut ha avivat l’interès per les relacions entre la dieta i la prevenció de la malaltia. Però, malgrat els notables avanços científics, hi ha encara moltes preguntes sense resposta i molts missatges amb base científica que no acaben d’arribar a la població perquè s’extravien entre falsedats i mitges veritats.
Ara tenim més informació que mai sobre nutrició, però, alhora, tenim grans dificultats per a identificar la informació fiable.
«¿Qué es comer sano?» dona rèplica a 101 mites sobre alimentació i matisa si són falsos, certs o són mitges veritats.
La gelateria artesanal és el resultat de la contribució equilibrada de molts camps científics i es requereixen coneixements profunds en bromatologia, matemàtiques, química, física o nutrició.
Tots els nutricionistes hem vist dietes per a persones amb diabetis que prohibeixen el plàtan o el raïm i limiten els llegums mentre que aconsellen esmorzar quatre galetes maria.
Hem de recórrer a frases menys còmodes i més enrevessades com ara matèria primera o producte sense processar, perquè correm el risc que la pròxima vegada que li diguem a un pacient que menge «productes naturals», acabe comprant un caldo, pa refinat o un suc.
«La pseudociència és un subproducte del prestigi de la ciència com a empresa social i com a mitjà d’obtenció de coneixement. El seu caràcter és inherentment negatiu, atés que, per definició, la pseudociència és un frau intel·lectual». Així comença el mononogràfic del número 95 de Mètode, coordinat per Angelo Fasce.