La biologia evolutiva suggereix explicacions dels orígens naturals i remots de la cooperació, com també de la revolució cognitiva associada al sorgiment de l’espècie humana i de l’organització social que la caracteritza. Per entendre els fonaments d’aquesta organització social humana ens cal buscar els avantatges adaptatius que potser han suposat, en la història de la vida, les estructures socials i entendre quines qualitats semblen seguir vectors biològics genuïns. Sense dubte, les aptituds cognitives humanes ens han permès anar encara més enllà i l’increment de la complexitat de les estructures socials ha seguit també un procés independent, basat en el que més tard se’n dirà economia i estructures de poder i que inicialment es basa en un tret distintivament humà, la cultura cumulativa. Avui és matèria de debat si els comportaments que van des dels primers assentaments de caçadors-recol·lectors fins a les grans estructures urbanes actuals tenen un veritable arrelament biològic. Partint de les bases evolutives de la cooperació, en aquest monogràfic ens endinsem en les estructures socials humanes, des de les més simples fins a la complexitat de les societats modernes.
