La intel·ligència artificial i els nous avanços científics modelen el món en què vivim. Reflexionem sobre les implicacions de tot açò per a l'evolució de la vida amb el filòsof de la ciència Álvaro Moreno.

La història real de com i per què té ratlles la zebra és un enigma evolutiu que ha desafiat etòlegs i biòlegs evolutius des de fa més de cent anys.

Els estudis de Loeske Kruuk, catedràtica de Biologia de la Universitat d’Edimburg, han impulsat l’anàlisi de la genètica quantitativa en poblacions naturals i el seu ús per a posar a prova els fonaments de la teoria evolutiva.

Aquesta obra de Carl Zimmer és un bany de realisme biològic que desborda totes les visions simplistes de l'herència.

L’obra se centra en dos temes íntimament relacionats: com es va poder produir la transició entre la química i la biologia al nostre creatiu planeta, fa potser 3.900 milions d’anys, i com la creativa ment de la nostra espècie cerca sintetitzar vida als laboratoris.

Parlem amb el biòleg evolutiu Andreas Wagner, un referent en l’estudi de les innovacions evolutives.

Al llarg de l’evolució, els animals amb reproducció sexual han explotat el procés de detecció de la bellesa per a maximitzar el seu atractiu per a l’altre sexe.

La Pipeta ret homenatge a Svante Päabo, el biòleg suec guanyador del Premi Nobel de Medicina a 2022

Parlar de la vida és parlar de cooperació. Com és possible que, en un món dominat per la competència pels recursos, per l’evolució darwiniana, la cooperació represente un paper tan rellevant?

Partint de les bases evolutives de la cooperació, en aquest monogràfic ens endinsem en les estructures socials humanes, des de les més simples fins a la complexitat de les societats modernes.