COVID-19: Incendi forestal en lloc d’onada?

http://dx.doi.org/10.7203/metode.11.19336

imatge fons coronavirus humans

En el moment en què s’escriu aquest article, es parla en molts països de tot el món d’una «segona onada» de la pandèmia de COVID-19. Per exemple, el 19 de setembre de 2020 el primer ministre britànic Boris Johnson va dir: «Estem veient l’arribada d’una segona onada. Ho hem vist a França, a Espanya, per tot Europa. Sospite que és absolutament inevitable que ho vegem també en aquest país».

Les metàfores són eines essen­cials per a la comunicació i el pensament i poden ser especialment útils en la comunicació pública de la salut. Per exemple, la metàfora de la «segona onada» suggereix que el perill i l’amenaça del virus s’han renovat i, per tant, pot fomentar el compliment de les mesures destinades a reduir la transmissió. No obstant això, totes les metàfores tenen fortaleses i limitacions, així com el potencial de ser utilitzades tant per a il·luminar com per a confondre. La metàfora de la pandèmia com una sèrie d’ones suggereix que l’evolució del nombre d’infeccions depèn del virus en si mateix (és a dir, dona la idea que pot ser estacional) i no és el resultat de les accions preses per a frenar-ne la propagació. En aquest sentit, la metàfora és inexacta. Com la Dra. Margaret Harris, de l’Organització Mundial de la Salut, indica: «Estem en la primera onada. Tindrem un única onada ben gran». A més, precisament perquè les ones se segueixen les unes a les altres de manera incontrolable, aquesta metàfora es pot utilitzar estratègicament per a presentar els nous augments del nombre d’infeccions com una cosa inevitable, com ocorre en les declaracions de Boris Johnson, i esquivar la responsabilitat dels governs i les seues polítiques.

Com passa amb qualsevol altre problema complex a llarg termini, es necessiten diferents metàfores per a reflectir diferents aspectes de la pandèmia, transmetre diferents missatges i dirigir-se a audiències diferents.

 

«La metàfora de la COVID-19 com un incendi és particularment versàtil i apropiada. Els incendis són perillosos però poden arribar a ser controlats mitjançant accions ràpides i adequades»

Basant-me en l’anàlisi de dos conjunts de dades (la col·lecció de metàfores en diversos idiomes #ReframeCovid –un repositori de codi obert d’expres­sions sobre la COVID-19 no relacionades amb l’àmbit militar– i l’English Coronavirus Corpus –una base de dades de milions de paraules amb notícies en anglès des de gener de 2020– defense que la metàfora de la COVID-19 com un incendi (específicament un incendi forestal), és particularment versàtil i apropiada. Els incendis són perillosos i difícils de controlar. No obstant això, sí que poden arribar a ser controlats, mitjançant accions ràpides i adequades. Es poden fins i tot previndre cuidant bé el territori, protegint el medi ambient i educant la ciutadania perquè es comporte amb responsabilitat.

De fet, les metàfores relacionades amb els incendis s’han utilitzat en el cas de la COVID-19 des del començament de la pandèmia amb múltiples objectius: transmetre perill i urgència (per exemple, la COVID-19 com un «incendi forestal que no frena el seu avanç»); distingir entre diferents fases de la pandèmia («un foc arrasador» davant de les «brases» que cal evitar que provoquen un nou focus); explicar com es produeix el contagi i el paper de cada individu (les persones com arbres en un bosc, encenent-se l’una després de l’altra, o exhalant «brases invisibles»); justificar les mesures per a reduir el contagi (entendre el distanciament social com un «tallafocs» al bosc); connectar la pandèmia amb les desigualtats en sanitat (assenyalant, per exemple, que la COVID-19 s’estén més fàcilment quan la gent viu amuntegada); i esbossar futurs postpandèmia (com quan un comentarista italià va afirmar que tothom havia de contribuir a recuperar el sòl –bonifica del terreno– quan acabe la pandèmia, per a evitar altres casos similars en el futur.

Per descomptat, cap metàfora és vàlida en tots els casos i per a qualsevol audiència. Per exemple, la metàfora que presenta les persones com arbres durant un incendi no explica fàcilment la transmissió asimptomàtica. I l’ús de les metàfores d’incendis pot no ser adequat en re­gions afectades seriosament per focs literals, com algunes parts d’Austràlia en 2019–2020. No obstant això, una selecció de metàfores informada i adequada al context pot representar una part important i eficaç de la comunicació pública sobre qüestions sanitàries.

© Mètode 2020 - 107. Oceans - Volum 4 (2020)
Professora del Departament de Lingüística i Llengua Anglesa de la Universitat de Lancester (Regne Unit) i directora de l'ESRC Centre for Corpus Approaches to Social Science. Ha publicat més d'un centenar de documents, és l'autora de llibres com Metaphor in discourse (2008), i la coautora d'uns altres com Metaphor, cancer and the end of life: A corpus based on study (2018) i The Routledge handbook of metaphor and language (2017).