Les mutacions socials de la COVID-19

El passat dimarts 8 de novembre l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València va acollir la presentació de l’informe Les mutacions socials de la COVID-19, elaborat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i coordinat per Andreu Domingo i Mercè Barceló. El llibre és una síntesi del projecte de recerca titulat «Impacte social de la COVID-19. Una mirada multidisciplinària», elaborat per la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC. Aquest volum pretén complementar la investigació oferint un vessant més divulgatiu que puga arribar a tots tipus de públic.

A la presentació van participar Jaume Guillamet, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC; Andreu Domingo, codirector del llibre; Josep Vicent Boira, catedràtic de Geografia a la Universitat de València i coautor de l’informe, i Albert Moncusí, professor del departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València i coautor.

Aquesta obra col·lectiva, va explicar Andreu Domingo, ofereix una mirada multidisciplinària sobre els efectes de la COVID-19 en la societat i pren com a punt de referència els territoris de parla catalana. Algunes de les disciplines representades a l’informe són la demografia, el dret, les ciències de la comunicació, la geografia, l’antropologia i la sociologia, entre altres. L’objectiu de la investigació, va afegir, és fer veure que, tot i la innegable importància de la recerca biologia i epidemiològica, la pandèmia de COVID-19 no es pot entendre sense analitzar el seu context social.

En aquest sentit, l’informe descriu alguns aspectes que es poden extreure de l’anàlisi de la gestió de la pandèmia vista en perspectiva. En primer lloc, s’assenyala que la situació d’excepcionalitat viscuda durant l’inici de la pandèmia i el confinament es va traduir en el cas espanyol en una «temptació autoritària i tecnocràtica» i en la recentralització de la gestió de la sanitat. A més, quant al vessant comunicatiu, es destaca la construcció de relats falsos o espectacularitzats per part de mitjans de comunicació, persones expertes i de l ‘àmbit de la política, com ara el suposat boom de la fecunditat o l’èxode de les ciutats al camp: les últimes dades desmenteixen ambdues hipòtesis.  Per últim, Domingo descriu una tendència que s’ha pogut observar amb l’avanç de la pandèmia, que ell anomena «l’evolució de la resiliència a la reincidència»; és a dir, com aquells discursos sobre la necessitat d’establir polítiques de protecció per a la ciutadania s’han anat oblidant, d’una banda, pel pas del temps i, d’altra, perquè els grans problemes a escala mundial (la guerra d’Ucraïna, la crisi energètica, l’augment dels preus, entre altres) han desplaçat el focus d’atenció.

Tots els ponents van coincidir en apuntar que la pandèmia de COVID-19 ha evidenciat i accelerat les tendències que ja venien d’abans, entre les quals destaquen les desigualtats socials. Sobre aquest tema, el geògraf Vicent Boira va explicar que hi ha una clara relació entre disminució de la mobilitat i classe social; en distingir entre «districtes vulnerables» i «benestants» de les ciutats, s’ha pogut observar que la davallada en l’ús del transport públic va ser superior en les àrees acomodades, fet que significa que les persones amb menors recursos van reduir menys els seus viatges diaris, bé per tindre feines no compatibles amb el teletreball o bé per no tindre facilitats per a viatjar de forma privada. Aquesta tendència, va concloure Boira, suposa que les persones dels districtes més vulnerables van estar molt més exposades al virus en els moments més difícils de la pandèmia.

El sociòleg Albert Muncosí va afegir que l’augment de les desigualtats es va manifestar socialment en multitud d’àmbits. Un d’aquests va ser el de la cura de persones majors i depenents, que es va dificultar sobretot per a les famílies amb pocs recursos. A més, la digitalització dels processos burocràtics va evidenciar una escletxa generacional important: les persones majors han tingut molts problemes per adaptar-se a aquesta tendència. Això no obstant, Muncosí apuntà que els moviments urbans han reaccionat donant resposta a aquestes dificultats, amb iniciatives de suport i oci que han atret i apropat a molts ciutadans.

© Mètode 2022
Graduada en Periodisme per la Universitat de València.